El menjar que més m’agradava de petit

rachelcooks.com

rachelcooks.com

Vaig aprendre aquesta activitat de la Carol Westerman. Es tracta de demanar als alumnes que el proper dia duguin a classe el menjar que més els agradava de petits –o, si és un plat molt elaborat, alguna cosa que el representi. A la classe següent, tothom posa el seu aliment sobre una taula i explica per què els agradava tant aquest menjar. Al final, és clar, ens ho mengem tot! Segons el perfil dels alumnes, el podeu avançar què hauran de fer en aquesta segona sessió, perquè s’ho puguin preparar.

És una activitat adequada per als alumnes que estan aprenent a expressar-se en passat; segons la meva experiència, és ideal si encara no ho tenen gaire dominat –si ja ho fan molt bé, també és molt bonica, però no és explosiva. Ho dic perquè, com que és molt motivadora, permet superar la dificultat que pot representar elaborar un text com aquest amb pocs recursos lèxics i amb un sistema verbal encara tremolós. Al final, doncs, els alumnes viuen l’experiència d’haver-se comunicat molt bé tot i que creien que encara no n’eren capaços.

Sempre que he proposat aquesta activitat el resultat ha estat fantàstic, potser perquè els alumnes poden parlar de la seva realitat –quan això passa, sempre ho fan millor, no trobeu?–, potser perquè és una activitat molt emocional, potser per la seva senzillesa, potser perquè s’hi parla d’objectes que tenim davant i podem tocar… Justament en aquest últim context, és on ens va presentar l’activitat la Carol: segons la PNL, hi ha persones visuals, auditives i cinestèsiques. Aquestes últimes són les que gaudirien de les millors condicions en aquesta activitat, perquè s’expressen millor sobre allò que es viu d’una forma més global, amb tots els sentits, però tothom s’hi connecta fàcilment, amb la vista o amb els relats orals.

Us la recomano moltíssim: viureu un moment preciós amb els vostres estudiants!

Anuncis