Infantesa, períodes crítics i altres prejudicis

Aquests dies llegeixo la versió en castellà de The Myth of the First Three Years, de John T. Bruer. L’autor cerca els orígens del principi segons el qual l’aprenentatge és de molta més qualitat i molt més perdurable en els primers anys de vida, incloent-hi el clàssic “com abans aprenguin llengües, millor”, amb l’afegitó de “les aprenen sense accent”. Deixant de banda que qui sol repetir aquests prejudicis –entenc per prejudici allò que es creu sense haver-ne cercat la validesa– se sol referir exclusivament a l’aprenentatge de l’anglès, i que tan poc se sol reflexionar sobre l’idoneïtat de la infantesa com a període d’aprenentatge de llengües com sobre la necessitat d’aprendre anglès, és cert que el prejudici està extremadament inoculat en pares i aprenents adults. Els primers creuen que la seva descendència ha de començar a jugar en anglès a la llar d’infants; els segons, que el tren ja els ha passat, i que ja només es poden convertir en una trista imatge d’allò que serien si haguessin començat a una edat tendra. Cert, molts adults ja no cauen en aquest parany, però solen ser només aquells amb experiència com a  aprenents adults, i a aquests ja no cal que els intentem desfer el prejudici.

Als professors d’adults ens interessa tenir arguments per convèncer els nostres estudiants de les seves capacitats d’aprenentatge, hi esteu d’acord? Doncs aquí teniu un tast del que ens ofereix aquesta lectura apassionant:

Mark Rosenzweig, de la Universidad de California en Berkeley, uno de los pioneros de los efectos de los entornos enriquecidos en ratas, observaba que los educadores suelen simplificar en exceso lo que saben las neurociencias de los efectos de la experiencia en el desarrollo del cerebro y tienden a aplicar prematuramente teorías basadas en el cerebro, como la de los hemisferios celebrales. […] Rosenzweig […] había encontrado que los cerebros de las ratas adultas cambiaban anatómica y químicamente en respuesta al entorno y que estos cambios estaban asociados con una mejora en las capacidades de aprendizaje y de resolución de problemas. [p. 53]

En aquest llibre trobareu un estudi històric documentadíssim que explica d’on ha sorgit el mite dels tres primers anys, acompanyat d’una lectura crítica de la unió (tràgica?) entre agents educatius i estudis sobre el cervell.

Advertisements