Daus per a tothom

dausM’agraden molt els materials d’aprenentatge de llengua que no contenen lletra. Primer, perquè són un parèntesi en aules d’alumnes alfabetitzats: com que solem relacionar llengua i escriptura, mal que això ens dificulti l’aprenentatge i sobretot l’ensenyament de la llengua, treballar sense res escrit ens fa la impressió que estem jugant.  Segon, perquè si realment no demanen cap coneixement relacionat amb la lectoescriptura –tinguem en compte que no per no tenir lletra un material o una activitat és accessible per a tothom— són adequats també per als aprenents no alfabetitzats. A més, crear materials visuals és complicat perquè les persones que els han de pensar solen estar alfabetitzades, i afectades pel ja comentat prejudici segons el qual les llengües s’expressen mitjançant l’escriptura, i dominar-les vol dir (què vol dir?), per tant, dominar-ne l’expressió escrita.

Doncs bé, Rory’s Story Cubes són un material d’aquests que m’agraden, engrescadors, interactius, prou oberts per deixar-nos als professors camp lliure per crear activitats adequades als nostres estudiants, però prou tancades per fer aprendre allò que ens convé. Són jocs de nou daus amb una imatge diferent a cada cara, a partir de les quals, ens proposen, hem de crear una història. Oi que ja se us acudeixen moltes altres aplicacions? Hi ha tres tipus de daus: els clàssics, amb imatges diverses; uns sobre viatges i uns altres –tremoleu, professors!– amb imatges d’accions.

Els daus, per si sols, ja ens disposen a tots a jugar. Traieu-los de la bossa i veureu tot de somriures davant vostre disposats a aprendre llengua!

I tant, Josep Miquel! Em vaig descuidar de dir que els daus també es poden utilitzar a través de l’aplicació mòbil. Sigui quina sigui la versió que utilitzeu, expliqueu com ho heu fet i com ha anat!

Advertisements