Fluent in 3 months

El llibre publicat recentment per Benny Lewis

El llibre publicat recentment per Benny Lewis.

Fa un temps vaig trobar per la xarxa el blog Fluent in 3 months. Aneu-hi, el títol sona a venedor de miracles, però el contingut és interessantíssim. Es tracta d’en Benny Lewis, d’un aprenent de llengües apassionat que, a més d’explicar les seves experiències, fa de, diguem-ne, conseller, per ajudar a altres aprenents a través d’un servei de consultes.

En el vídeo de què voldria parlar avui, en Benny aconsella començar a parlar des del primer dia la llengua que s’aprèn i, per ajudar-nos a treure’ns les manies de sobre, desmonta unes quantes de les excuses més habituals per no aprendre llengües. Us sonaran, segur, en la veu de molts dels vostres alumnes, així que considereu la possibilitat de fer-los arribar el vídeo, de veure’l junts, i/o de treballar-ne el contingut a classe –diria que és perfecte per a una activitat reflexiva.

En primer lloc, diu, cal trobar l’actitud i la motivació adequades. Parlar llengües perquè fa intel·ligent o perquè cal aprovar un examen són motivacions que no ens duran gaire lluny. Per contra, si tenim passió per comunicar (llegim-hi voluntat de comunicar) i relacionar-nos amb altres persones, l’èxit està assegurat.

Les excuses més habituals per no aprendre una llengua, i les corresponents respostes d’en Benny, són:

No tinc geni per les llengües. Ell, diu, tampoc. D’acord, hem d’acceptar-ho, perquè ho podem veure, que hi ha gent que sembla que aprenguin a parlar llengües sense esforç. L’enhorabona. Això vol dir que els altres no podem? No, vol dir que haurem de treballar una mica més.

Sóc massa gran. Els estudis ens diuen que els adults són més bons aprenents de llengües que no pas els nens. Al seu blog en parla en dos articles: “Why adults are better learners than kids” i “The linguistic genius of adults“. El canvi que hem de fer és en el mètode: no podem estudiar una llengua avorrint-nos ni sense comunicar-nos-hi.

No puc anar al país on es parla. Avui en dia és una excusa absurda: tenim Internet! Fins i tot sense la xarxa, tots tenim molts estrangers al voltant que normalment estaran encantats de veure com intentem parlar la seva llengua.

Tinc mala memòria. Cal aprendre a revisar el vocabulari amb la freqüència adequada, de manera que passi a la memòria a llarg termini, També cal trobar els trucs mnemotècnics que ens ajudin a recordar més fàcilment el vocabulari nou.

Tinc por que els nadius no m’entenguin. No cal esperar a parlar bé i fluidament. Ser un principiant és apassionant, veure com pots fer-te entendre amb pocs recursos.

La presentació acaba afirmant que aprendre llengües no és una qüestió de tenir capacitats especials, es tracta de decidir parlar aquella llengua. Aprendre una llengua no és preparar-se per parlar-la algun dia (la setmana té set dies i “algun dia” no és cap d’aquests, diu), sinó de començar a fer-ho.

Advertisements