Ajudem-los

ajudeu-me cobertaAl resum d’aquest llibre que fa l’editorial i a la presentació de “Tot un món” es pot veure que té un gran interès sociolingüístic. Efectivament, l’Eliana Oliveira ens posa un mirall al davant a tots els catalanoparlants i ens fa veure la contradicció del comportament lingüístic d’alguns de nosaltres: donem molta importància al coneixement de la llengua, però molts no la parlen als que pensen que no són catalanoparlants des del bressol, tot i que saben que és possible entendre-la i no parlar-la, o entendre-la una mica i parlar-la una mica, o entendre-la molt i parlar-la una mica, o…

Aquest és un bon motiu per llegir aquest llibre, sens dubte.  Ara bé, si sou professors de llengua gaudireu repassant les intuïcions encertadíssimes sobre l’aprenentatge de llengües que exposa l’autora, com a autoaprenent que és:

La necessitat d’interaccionar amb nadius:

Quan parlava amb un castellanoparlant […] no ho feia bé […]. Encara que d’aquesta manera jo assassinava el castellà, les persones em seguien parlant en castellà, per això el vaig aprendre ràpidament. […]

Quan m’adreçava a un català, intentava comunicar-me amb ell en el seu idioma volent dir, sisplau, parla’m en català perquè l’estic aprenent i necessito practicar-lo, necessito conèixer paraules noves. […] En el meu context d’aprenent això era normal, però va resultar que les persones que jo pensava que em parlarien en català també em parlaven en castellà. […] Em vaig equivocar pensant que fer les pràctiques diàries del català seria tan normal com les pràctiques diàries que feia del castellà. (p. 99)

D’on ve la vergonya de parlar en català?

Després de moltes temptatives frustrades, tenia vergonya de parlar català pel carrer. Era conscient que el parlava malament, però l’estava aprenent i volia practicar-lo. Aquesta vergonya no l’havia tingut amb el castellà perquè, independentment de com el parlés, la gent em seguia parlant en castellà.

Repetir i aprendre:

En el cas de persones que no van tenir accés als estudis […] el que fan és reproduir les paraules que, a còpia de sentir-les, se’ls queden gravades al cervell […].

Si algú vol aprendre el català i el seu interlocutor canvia de llengua i li parla en castellà, és aquesta la llengua que se li està ficant al cap a través de les repeticions. (p.126)

La llengua més còmoda:

Lamentablement el que he sentit moltes vegades és: “Si tens dificultat per parlar en català, parla’m en castellà si et sents més còmoda”. Ho diuen perquè són persones amables però, si el nouvingut que l’escolta fa cas a aquest suggeriment, quan es sentirà còmode parlant el català? Mai!

Les seves reflexions ens poden ajudar a donar indicacions encertades als nostres alumnes per aconseguir que aprenguin més i millor. No hi trobareu barreja d’aprenentatge i passió per una llengua; hi trobareu, simplement, el camí que ha seguit una aprenenta per dominar-la.

Anuncis