Sense comunicació no hi ha aprenentatge

18359__52_m_1[1]Fa uns dies una companya em va explicar que temps enrere havia tingut una alumna que no se n’havia acabat de sortir, tot i que estudiava molt. A la professora li havia quedat la recança de no haver-la pogut ajudar més, perquè l’alumna era oriental i la professora era conscient que desconeixia molts aspectes de la seva llengua que, si haguessin entrat en la seva didàctica, l’haurien pogut ajudar.

El diagnòstic que la meva companya havia fet sobre el cas semblava clar, però era molt destructiu: els professors no podem tenir nocions sobre el funcionament de totes, totes les llengües dels alumnes; és inviable i, de tota manera, no és en absolut garantia d’èxit, perquè hi ha molts altres factors implicats en l’aprenentatge.

Vam continuar parlant d’aquest cas: l’alumna vivia molt aïllada, pràcticament només sortia de casa per anar a classe, i a casa la llengua de comunicació era el castellà, que l’alumna no dominava gaire. No parlava amb ningú en català, menys a classe; no sentia ningú parlant en català, menys a classe; només escrivia en català els exercicis de classe. Estudiava molt i tenia molt èxit en les activitats tancades, de qualsevol habilitat, però amb les expressions escrites i orals mostrava grans mancances comunicatives, que no li van permetre assolir un nivell B1.

En la meva opinió, ja havíem arribat al cap del carrer: aquesta aprenent mai no podia posar a prova, en situacions reals, allò que havia après. Mai no podia adonar-se de què havia de modificar gràcies al contrast amb els nadius —una tècnica d’aprenentatge fonamental. Havia comès l’error de creure que s’aprèn una llengua estudiant-ne la gramàtica i el vocabulari, i no s’havia adonat que aprendre una llengua per usar-la no és només saber-ne coses, sinó que totes aquestes coses s’han de posar al servei de saber-les utilitzar. Per descomptat, cal afegir-hi que en el seu cas la distància entre la llengua que aprenia i la seva primera llengua no l’ajudava a l’hora de fer suposicions –cosa que tenen a favor molts aprenents castellanoparlants, francòfons, lusòfons i altres. Amb tot, haver oblidat la meitat imprescindible de l’aprenentatge l’havia portat a l’estancament, a la frustració i a l’abandó de l’aprenentatge. En efecte, parlant no n’hi ha prou, i estudiant, tampoc.

Anuncis