La competència digital docent

SDC12508M’ha interessat escoltar el lliurament número 72 del podcast L de Lengua, un recurs de formació de professors de què vam parlar ja fa temps, perquè manifesta alguns tòpics sobre aquesta qüestió però també idees que, em sembla, són claus per entendre-la i desenvolupar-la en l’actualitat i en el futur.

Entre els tòpics, el manifestat per Victoria Castrillejo: els professors més motivats per utilitzar les tecnologies es troben sovint que acaben treballant més del compte, perquè les institucions no solen comptar com a feina la gestió de fòrums, l’edició de vídeos, el feedback amb els estudiants, etc. Tant Joan-Tomàs Pujolà com Javier Villatoro repliquen que aquesta és la cançoneta de sempre, la que serveix com a excusa per deixar de banda les tecnologies. Hi afegeixen dues opinions: primera, que el treball en digital és més productiu que en analògic; i segona, que és un treball diferent. A mi em sembla que Castrillejo potser no va errada del tot, i és que si això és cert, no podem esperar que els professors treballin de franc, per molt motivats que estiguin. Per part de les institucions, aquesta feina s’ha no només de reconèixer sinó de promoure, pel bé col·lectiu. D’altra banda, és cert que no ens podem arrepenjar en aquesta manca de reconeixement, sinó fer el que calgui per canviar-lo.

Entre les idees que crec essencials per aprendre i avançar:

  • El terme competència digital és molt genèric: inclou informació, coneixement, tecnologia, mitjans… Per tant, potser hem de parlar de “competències digitals”. El que és clar és que totes formen part de la comunicació, de la qual la llengua n’és només una part. En aquest sentit, Pujolà afirma que “Els professors ho som de comunicació, no de llengua.”
  • El trencament digital és un mite, i a més serveix d’excusa per continuar fent les coses com sempre. La destresa digital no ve en absolut determinada per l’edat.
  • No és cert que hi hagi dos mons, el digital i l’analògic, sinó que tots dos formen part del mateix. És per això que és pertinent treballar a classe de llengua amb eines de la xarxa.
  • I l’última, però la més important: hem après com funcionen les tecnologies, però no com fer-les servir didàcticament. Hem de saber per a què, com, quan i per què, és a dir, donar dimensió didàctica a les eines, i no incorporar-les al curs només perquè són tecnologies. Per tant, han de formar part sense excuses de les formacions del professorat, cosa que ara no passa, diuen, perquè els formadors no solen tenir prou destreses digitals. Fins i tot, apunta Villatoro, és necessari que ajudem els alumnes a crear-se una identitat digital en la llengua que aprenen.

Com ho veieu?

_________________________________________________________________________________________________________________________________________

Tria la teva aventura:

 

Advertisements