Para hispanohablantes

imagesSi voleu estudiar xinès fora del període d’estiu en una escola oficial d’idiomes de Catalunya, haurà de ser a l’EOI Barcelona-Drassanes. Dels cursos 1r a 3r B, el llibre de text és Hanyu, elaborat en autoria compartida per la cap de departament de xinès d’aquesta EOI, Eva Costa.

Com podeu veure a la portada d’un d’aquests llibres –tots tenen la portada idèntica– aquest és un manual de “chino para hispanohablantes”. Per tant, hem d’imaginar-nos que algú que treballa al Departament d’Ensenyament ha cregut que els seus alumnes són hispanoparlants i, en un esforç per imitar els manuals per ensenyar xinès que ho fan a través de l’anglès, els únics manuals que han utilitzat els occidentals que avui en dia dominen el mandarí, creu que la llengua pont ha de ser el castellà. Per sobre de l’anglès, recordem-ho, una llengua en què hi ha manuals de xinès per triar i remenar i no cal conformar-se amb un de sol, que, per definició, té els seus defectes. A més, cal no despreciar la llarga tradició dels manuals en anglès.

A part de tot això, cal tenir en compte que posar-se a estudiar xinès sense uns mínims coneixements de l’anglès és abocar-se al fracàs, perquè més d’hora que tard és necessari ampliar els materials d’estudi i de consulta, que són gairebé únicament en aquesta llengua. Per tot això,  aquest pretès acostament a una de les llengües de l’alumnat només és un engany, una broma que es destaparà a curt termini. Però també és la perpetuació d’una mentalitat monolingüe que no convé a ningú, i les primeres persones a saber-ho haurien de ser les que treballen amb les llengües.

Una tercera crítica a la decisió de convertir aquest manual en  material obligatori d’aprenentatge, és que a part de la funció clarificadora de continguts, la llengua en què està escrit un manual que ensenya una llengua tan allunyada de la dels estudiants, serveix per determinar quins aspectes de la llengua meta rebran més atenció, per contrast amb la llengua de l’aprenent. Com diuen les autores, “Nuestro manual hace especial hincapié en las características propias de la lengua china que presentan mayor dificultad para los estudiantes hispanohablantes.” Bé, doncs resulta que hi ha, almenys, aspectes de pronunciació del mandarí que per a un castellanoparlant són difícils, però no per a un catalanoparlant. En lloc d’aprofitar-ho, els responsables del departament de xinès d’una escola que pertany al Departament d’Ensenyament prefereixen ignorar que els alumnes que treballaran amb aquest llibre tenen, almenys, una altra llengua primera que els facilita l’aprenentatge del xinès.

Jo no puc jutjar la qualitat del llibre, però potser també té un paper, al costat d’altres, en el fet que l’ensenyament de xinès sigui el que rep pitjors valoracions d’entre tots els de l’EOI Barcelona-Drassanes.

Després de publicar aquest apunt, la Mònica Ginés afegeix aquestes opinions sobre el llibre:

</sc

Anuncis