Intercomprensió dialectal

983665_339315962837625_1341791498_n

 

He passat uns dies fantàstics a Menorca, uns dies en què, inevitablement, els aspectes lingüístics també han estat importants. Hi ha diversos temes per comentar, però començaré per la unitat de la llengua. El guia de la catedral de Menorca va començar preguntant-nos d’on érem, li vam dir que catalanes, i de seguida va deixar clar que ell parlaria com ho fa sempre, que així ens acostumaríem una mica a sentir la varietat menorquina. Ho va dir amb un gest amable, però contundent. Davant aquesta reacció, podem postular dues possibilitats: 1) Aquest guia s’ha trobat que la majoria dels catalans que van a Menorca no l’entenen, i que potser tampoc no ho intenten gaire, o 2) aquest guia creu que els catalans no tenim gaire orella per les varietats balears, encara que cap fet palpable li ho hagi demostrat.

Cap de les dues opcions són desitjables. La primera, perquè cap dels parlants del català no ens podem permetre actuar com a usuaris hegemònics d’un sistema, i veure altres usuaris com a minories. La segona, perquè cap dels parlants del català no ens podem permetre l’orgull d’aquell que se sap despreciat, i hi reacciona traient pit i rebutjant formar part del mateix grup que qui el desprecia. Com va dir en Cris Juanico durant el concert d’aquest divendres de Ja t’ho diré a Ciutadella: “Avui aquí hi ha gent de Ciutadella, de Maó, de Fornells, de Mallorca, d’Eivissa, de Formentera, de Catalunya, de València… I resulta que tots mos entenem. Com va dir aquell entrenador del Madrid, <<No hace falta decir nada más>>.”

Anuncis