El món veu com s’aprèn una llengua

Fa uns dies vam veure Guardiola a la seva presentació com a entrenador del Bayern parlant en alemany, després de, diuen, només sis mesos d’estudiar-lo. Va soprendre, i als que estimem les llengües ens va omplir d’orgull, perquè ens permetia dir: “Aquest paio tan collonut és dels nostres”. No era l’escena repetida tantes vegades, aquella en què un futbolista diu tres paraules en català i després ja l’has vist prou, sinó que era un gest seriós, compromès, corroborat per les rodes de premsa que han vingut després.

Algun periodista de TV3, endut per l’admiració que Guardiola comprensiblement desperta per altres motius, va exagerar el nivell de llengua d’en Pep, dient alguna cosa com “Guardiola va demostrar un alt domini de l’alemany”. Però precisament el més bonic de tot plegat és que no era cert: parlava a poc a poc, dubtava, li costava acabar les frases, però tot i això es va presentar en alemany i va recórrer a l’orellera només després d’haver intentat entendre el periodista que li feia una pregunta i no haver-se’n sortit, perquè és clar que té la voluntat real de saber utilitzar bé aquesta llengua, i sap que ha de passar per aquesta fase. I el món sencer ho veu. És un orgull, i tant.

Advertisements