L’experiència

SDC14202Un professor de llengua ha d’estar format, és cert. Ha de llegir sobre la seva matèria i sobre didàctica, ha d’estudiar, ha d’avaluar els resultats del que ocorre a classe, i sobretot ha de tenir afany per fer la feina amb excel·lència. Ha de preocupar-se de tenir alguna idea de tots els aspectes implicats en l’ensenyament i en l’aprenentatge, ha de voler contrastar la seva feina amb els altres professionals, i ha de ser curiós. Però tots sabem que tots els bons professors ho són en gran part per l’experiència que tenen.

L’experiència és insubstituïble, aporta coneixements i actituds que no es poden aprendre només estudiant. Per tant, cal posar en valor l’experiència dels professors que fa més anys que en són: que sentin responsabilitat i il·lusió per ajudar els més novells a millorar, que tinguin veu a l’hora d’establir estratègies formatives globals i a l’hora d’avaluar-les, que siguin preguntats sobre les sinergies entre els diversos agents implicats en l’aprenentatge, sobretot de les llengües d’acollida, ja que aquest aprenentatge té tant a veure amb la cohesió social. Ja sé que no tothom pot o vol fer aquesta tasca, però això ja ho tenim. Per què desaprofitar els que poden i volen fer-ho?

Si no els impliquem, perdem no només experiències molt valuoses de persones concretes, sinó el bagatge global, de tota una generació i d’unes circumstàncies històriques, pel que fa a l’ensenyament del català. L’ensenyament de la nostra llengua va viure una etapa extraordinàriament creativa i que mirava frontera enllà, que s’interessava per saber què feien els que ensenyaven altres llengües i per saber adaptar-ho al context del català, i que maldava per compartir experiències de tota mena. Recuperar el Com ensenyar llengua catalana als adults és sovint veure idees innovadores ja apuntades amb un gran afany de rigorositat. Potser cal que d’una vegada estenguem un pont entre aquells professionals, molts encara en actiu, i tots els agents implicats en l’ensenyament actual. Probablement els hem d’atreure cap a les xarxes socials i les eines de comunicació per Internet, per tal que arribin a la major part de gent possible, especialment de les generacions més joves. Si cal que per accedir-hi rebin un cop de mà d’algú que ja s’hi senti còmode, fem-ho, estirem-los.

No els volem perquè ens facin classis magistrals ni perquè ens marquin el camí a seguir. Els volem per pensar junts.

Anuncis