Lectures d’estiu

4850pgSi us ve de gust llegir literatura gremial, novel·les amb bromes de filòleg, bromes en què Coromines o la dialectologia del valencià són elements essencials, bromes amb jocs de paraules, bromes crítiques amb el col·lectiu dels lingüistes, les novel·les de Pau Vidal són per a vosaltres. Aigua bruta (2006) i Fronts oberts (2012) són dues novel·les divertides, ràpides, lúcides, i us posaran de cara al mirall. Xalareu, us ho asseguro. Podreu llegir coses com:

“La capacitat camaleònica de la Juli em desarma. És capaç de treballar com una perfecta filòloga i alhora parlar com una perfecta… imperfecta. És absolutament immune al xantatge mutu que funciona entre els del meu gremi: com que ningú parla espontàniament per por que no se li escapi un barbarisme o una xavada, acaben creient que aquella parla encarcarada que gasten i senten és real, cosa que els desconnecta cada dia més del món i acaben escrivint llibres on sostenen que, quant a l’estat de la llengua, tot són flors i violes i romaní.” (Fronts oberts: 25)

Per cert, si us n’han agafat ganes, comenceu per Aigua bruta, perquè les dues novel·les tenen els mateixos protagonistes i us perdríeu part de la informació. I si ja heu llegit aquestes novel·les, digueu què en penseu. Jo estic per repetir-les!

Anuncis