Atribucions

SDC11828“Intenta que els alumnes expliquin els seus fracassos des de la manca d’esforç i d’estratègies apropiades utilitzades, no des d’una manca de capacitats”, “Nega’t a acceptar atribucions a les capacitats i insisteix que tots tenen el pla d’estudis al seu abast.” Aquestes són les concrecions de l’estratègia de motivació 31 de Dörnyei a Estratègies de motivació a l’aula de llengües, i les trobo molt útils a l’hora de fer un balanç final de curs amb cadascun dels estudiants, cosa que representa un últim contacte personalitzat, d’acord amb el que ha estat el curs. Una nota personal, per exemple, és un bon final d’etapa i ajuda els estudiants a fer balanç.

Si el resultat és positiu, cal atribuir-lo a la tenacitat, a la constància, a la pràctica de les tècniques d’aprenentatge adequades, i donar una guia de seguiment per continuar millorant. Si el resultat és negatiu, cal valorar l’esforç, si hi ha estat, indicar quins han estat els progressos, i marcar uns objectius i unes activitats d’aprenentatge per al futur.

La diferència entre l’atribució a l’esforç o a les capacitats és la diferència entre el que és possible i el que és impossible. Ningú no pot ser obligat a tenir facilitat per escriure, però tothom pot aprendre tècniques per millorar l’escriptura. Per això, aquesta estratègia de motivació va lligada amb aquella que diu “Mantingues expectatives ben altes respecte el seu rendiment”, tot i que el crec en tu va indestriablement unit al t’indicaré com aconseguir-ho i al depèn de tu.

Encara que a vegades no ens agradi, els professors tenim un paper important en la creació del relat sobre l’aprenentatge. Si nosaltres no donem valor a les capacitats, no en tindran. Si insistim en les millores, els estudiants s’hi fixaran més. Cal que siguem conscients de la dimensió que poden tenir les atribucions en l’autoimatge dels estudiants, que sovint es posa en mans de la competència lingüística.

Anuncis