Com s’aprèn una llengua?
Per respondre aquesta pregunta, parlen els experts: estudiants de català i d’altres llengües. A la crida “Ara que ja tens força experiència estudiant llengües, explica als teus companys algun truc per aprendre millor” responen que:
- Cal establir contacte amb nadius i actuar amb ells en situacions quotidianes
- Cal superar la frustració de no poder expressar-te tan bé com voldries
- Cal ser constant
- Cal aprofitar qualsevol ocasió per llegir, escoltar i parlar tant com es pugui
- Cal estar motivat, tenir força de voluntat i dedicació
- Cal l’ajuda d’un entorn lingüísticament acollidor (i consideren que a Catalunya el tenen).
Us heu fixat que enlloc es parla dels entorns acadèmics ni de l’acció del professor? Estic molt contenta, vol dir que, almenys aquests estudiants en concret, tenen clar que l’èxit depèn només d’ells; que aprendre una llengua és en bona part un camí individual, per la disciplina que exigeix. Per si ens calia, una mostra més que és molt més eficaç oferir oportunitats d’ús, espais de reflexió i estratègies d’aprenentatge, que no pas ensenyar –ensenyar què?
És interessant també la sisena aportació, de cara a conservar i fomentar les iniciatives d’ús de la llengua. Fins quan, però, caldrà oferir espais d’ús?
Deixeu un missatge
De fet, diuen allò que repetim a les classes algunes persones que “ensenyem” llengua (bé, parlo per mi, que els ho dic sempre): cerqueu oportunitats de relacionar-vos amb el català, no en deixeu passar ni una, provoqueu-les i, si cal, demaneu explícitament que us parlin la llengua. I pel que fa conservar i fomentar les iniciatives d’ús de la llengua… caldrà oferir-ne durant molt de temps, diria. Però això ha d’anar acompanyat, també. d’alguna altra circumstància que ens ajudi. Si no és així, hi ha accions que són anecdòtiques o ben poc efectives. És un tema llarg que dóna per escriure, i molt.
Hola, Imma. Doncs continuem per aquí, no? És important que el discurs dels professors sigui aquest, però ho és encara més que els estudiants l’integrin, perquè l’experiència em diu que aquest discurs no es té fins que s’ha viscut l’experiència d’utilitzar una llengua que no és la teva. Vull dir que segurament van aprendre tot això quan van aprendre la seva primera llengua estrangera, que potser no és el català.Abans d’aquesta experiència, les cares d’incredulitat quan dius tot això a classe són habituals. No se sap fins que es viu.
El que trobo interessant de la seva anàlisi és que no hagin parlat de cap element acadèmic i que, en canvi, cinc de sis siguin accions individuals. Això em diu que saben que ells són l’element determinant de l’aprenentatge, una convicció que crec que és imprescindible.
Pel que fa a les iniciatives d’ús de la llengua… és que a vegades em desespero una mica…
Moltes gràcies pel comentari!
Retroenllaç: Com s'aprèn una llengua? | Formaci&oacut...
Retroenllaç: Com s'aprèn una llengua? | Fadults butll...