Diccionari d’ensenyament de llengües

9781405070638Un professor de llengües fa una feina variadíssima, amb ingredients que van contínuament de la teoria a la pràctica, i que abraça des de la gestió de l’aula fins al coneixement de materials, el tractament de l’ansietat, la comunicació, els tempos, la dinàmica de grups, coneixements tecnològics, didàctica, creativitat, adaptació, observació, elaboració… I encara, tot depèn del context en què actua. Una visió global de totes aquestes funcions es pot trobar al Marc competencial del professorat d’idiomes dels serveis lingüístics universitaris de Catalunya.

Tinc la convicció que el professor de llengües no pot abandonar en cap cas la reflexió, simplement perquè mai pot abandonar la possibilitat de millorar, i en això hi ajuda molt el maneig diari de  la teoria —ja n’hem parlat en altres ocasions. A vegades arribem a la teoria perquè hem de solucionar alguna cosa que a classe no va a l’hora o, simplement, perquè creiem que pot anar més bé; altres vegades arribem a  la teoria perquè llegim un llibre o un bloc, o parlant amb un company sobre aprenentatge, perquè ens interessa aquest tema, i de seguida veiem si pot ser útil dur-ho a l’aula perquè la tenim al cap. La teoria, per dir-ho així, escurça el camí entre la voluntat de canvi i el canvi. A més, veure noves possibilitats de treball i de millora manté la motivació docent ben alta.

També és cert que els professors no solen tenir gaire temps, perquè la feina del dia a dia se l’enduu tot. Per això us recomano que seguiu el bloc An A-Z of ELT, editat per Scott Thornbury, l’autor del volum homònim publicat el 2006. En cada entrada tracta un terme propi de l’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera: corpus, metodologia, coneixements del professor, fonema… A més, al final de cada entrada hi ha una petita bibliografia.

Aquesta pot ser una manera realista de formar-nos dia a dia, un forma d’arrodonir l’aprenentatge real, que els professors traiem de l’aula.

Advertisements