Més sobre passats
Imatge: ptons_d_sucre Via http://www.flickr.com/photos/ptons_d_sucre/2132748991/sizes/m/in/photostream/
Tenir presents diverses dinàmiques és realment útil, perquè si analitzant l’evolució d’un grup veus que cal focalitzar en algun contingut, muntar una activitat “de cap i de nou” és un procés àgil i amb garanties d’èxit –si no és que tot ja està inventat, i l’únic que fem és aprendre-ho cadascun de nosaltres.
Per conèixer dinàmiques, què us he de dir, és fantàstic que els qui passegen pel bloc hi deixin comentaris. En aquest cas, l’activitat que presento neix d’un comentari d’en Daniel Jiménez professor d’ELE a Budapest; l’hi agraeixo moltíssim.
Ja vam parlar d’una activitat per mirar de deixar una mica més clar l’ús del passat perifràstic per contraposició al pretèrit perfet. Aquesta n’és una altra:
Per a cada grup de tres o quatre persones necessiteu un dau, un full d’instruccions, un joc de cartes amb temps i un joc amb verbs. Al full d’instruccions, no us descuideu d’afegir una de les cares del dau al costat de cada persona gramatical.
Per torns, cada estudiant agafa una targeta amb un verb, una targeta amb un temps i tira el dau per saber en quina persona ha d’estar el verb. Ha de fer una frase amb aquests tres elements, i si tot el grup es posa d’acord a donar-la per bona, es queda la targeta amb el verb. Guanya qui al final de la partida té més targetes –tot i que els estudiants d’aquest matí no ho han permès: quan he preguntat qui havia guanyat m’han dit que tots. En prenc nota.
L’activitat se centra en la forma, però crec que ho fa des de la relació entre la forma i el significat, per la qual cosa els dubtes que presenten els estudiants es poden resoldre des d’aquest punt de vista, més que des d’una visió estructuralista. Aquest matí l’he provada en un grup de nivell B1, i m’ha agradat que els estudiants miraven d’arribar a un acord entre ells, de resoldre els dubtes, abans de recórrer a mi. No cal dir que si feu grups heterogenis pel que fa a la competència en aquest punt de la gramàtica, aquesta part de l’activitat gairebé segur que tindrà èxit.
A més, el format de l’activitat permet una atenció personalitzada; per exemple, per les preguntes que em feia, he pogut veure que una alumna confonia els verbs ser i estar, creia que eren un de sol, i i m’he pogut dedicar una estona a aclarir-li aquest punt. M’agraden, aquestes activitats que atorguen temps.
Us la recomano!
Quines activitats feu a classe per ajudar a sistematitzar el contrast entre temps verbals?
Deixeu un missatge
M’agrada! De fet, per treballar els verbs d’accions quotidianes en present i les hores tenia al cap una activitat similar, però sense daus. En grups de 3- 4 alumnes, se’ls dóna 3 piles (una amb imatges d’accions -i si cal amb l’infinitiu al darrere-, una amb les diverses persones i una darrera amb uns rellotges). Cada alumne ha d’anar construint oracions segons les cartes que vagi descobrint de cada pila. Si hi ha molts dubtes amb les formes verbals, es pot determinar una persona en cada grup com a responsable de comprovar que les construccions siguin correctes. Potser fóra bo que aquesta autoritat la tingués qui més dificultats té.
Aquesta proposta sí que deixa força de banda el significat i se centra en la forma, però tractant-se només del present trobo que dóna molta seguretat als alumnes fer-ho així.
Cada activitat té el seu lloc, i tant! Llegint-te m’ha vingut al cap un fet que no sé si t’ha passat alguna vegada: si la imatge del verb és un noi, i la persona amb què han de conjugar és “ella”, alguna vegada m’avisen i diuen que no pot ser, que no lliga. Només sol passar amb els poc alfabetitzats, que abstrauen amb dificultats, però cal tenir-ho en compte. A mi em va passar amb un bingo de verbs de què estava orgullosíssima…