Qui sembra, recull

Si un estudiant adult acaba un curs entenent, parlant i escrivint la llengua que aprèn millor que no ho feia abans del curs, pot ser gràcies a molts factors; el professor només n’és un, però en cap cas el determinant. El mateix passa si l’alumne no ha après gaire al llarg del curs. Bàsicament és a causa d’ell mateix. Un adult no aprèn sense adonar-se’n, sinó perincipalment a causa de la consciència i de la implicació amb l’objecte d’aprenentatge; aprendre una llengua és un camí, en últim terme, individual. Oi que sabeu de casos en què s’ha après una llengua malgrat una acció docent inadequada? I sabeu d’algú que hagi acabat parlant una llengua tot i no haver-s’hi implicat gens?

No estic defensant en cap cas que l’acció docent sigui irrellevant, però sí que no és l’element clau. L’element clau és la responsabilització de l’alumne amb el seu propi aprenentatge. Ja pot haver-hi bon ambient a classe, ja pot ser motivadora, ja hi pot haver un professor entregadíssim i molt professional, que si l’estudiant no és autònom i es converteix en el protagonista, no millorarà. Per aconseguir-ho, ha de conèixer-se, ha de regular-se, ha de saber què li va més bé, ha de gestionar el temps de què disposa, ha de fer activitats diverses, tant comunicatives com d’aprenentatge.

És cert que el professor s’ha d’ocupar fins i tot d’aquest punt, de ser un guia en l’aprenentatge; ara bé, se n’ha d’ocupar mostrant a l’estudiant que només ell és el responsable últim del seu aprenentatge, mostrant-li els fruits que ha donat el seu esforç en el passat i transmetent el missatge de l’autonomia mitjançant més actes que no pas paraules [algunes propostes, al proper apunt]. L’espai de la implicació no pot quedar buit, i l’únic que el pot omplir és l’interessat.

Per tant, les tasques del professor consisteixen a focalitzar l’atenció de l’aprenentatge en l’autonomia, però no significa en cap cas delegar-ho tot en l’estudiant, sinó fer el possible i l’impossible per facilitar l’aprenentatge –que ja hem dit que és autònom o no és–: activitats diverses que siguin útils a tota mena d’estudiants, motivar el grup i els individus, avaluar de forma pedagògica, transmetre i assajar diverses tècniques d’aprenentatge, explicar-se clarament, gestionar l’aula perquè sigui un lloc agradable on aprendre, observar i escoltar cada estudiant detingudament per tal d’oferir-li el que necessita, utilitzar diversos mitjans de comunicació, estudiar i investigar per mirar de solucionar qualsevol entrebanc, i el llarg etcètera que tots sabeu que forma part de les nostres competències. El professor té l’obligació de fer tot això perquè són factors que afavoreixen l’aprenentatge, i perquè la seva feina és ajudar a aprendre –i no pas ensenyar.

Que els alumnes sàpiguen, doncs, que l’aplaudiment se’l mereixen ells i prou; i no oblidem donar-los-el. I que sàpiguen què han de fer per poder-lo gaudir.