Comentaris, no correccions

Un desig: l'autonomia de cada estudiant

Un desig: l’autonomia de cada estudiant

Sé que tots els professors en som conscients i que intentem posar-ho en pràctica, i més aviat escric això per explicar-m’ho i no oblidar-ho jo mateixa: les correccions han de ser didàctiques, i perquè ho siguin han d’incloure comentaris sobre els encerts. Potser ens en descuidem perquè la paraula “correcció” remet a “Acció de corregir un escrit o un imprès substituint-ne les lletres, els mots, etc., en què hi ha errors materials o que per altres raons hom vol canviar, per unes altres lletres, uns altres mots, etc.” (GDLC). La correcció no hauria de ser això, hauria de ser un comentari sobre el text oral o escrit, una visió tan global com concreta del text, per tal que l’estudiant en tingui una visió real i pugui autogestionar els esforços que dedica a millorar. Tampoc val un “molt bé”, així, en general, si és que el text sencer no respon a aquesta qualificació. Els estudiants no baixen d’Arbeca, saben quan ets condescendent, i no són a classe perquè els ensabonis, sinó per aconseguir l’objectiu de ser competents en la llengua. Els comentaris sobre el que ja està bé s’han de dirigir a continguts concrets, especialment a aquells en què l’estudiant ha millorat respecte períodes anteriors de l’aprenentatge: la informació és molt clara, la majoria d’accents són al seu lloc, el vocabulari és molt ric i precís…

He sentit algunes vegades que fixar-se en l’error és una forma eficaç d’avançar en l’aprenentatge, perquè permet concentrar-se en allò que cal millorar, però la mateixa reflexió val parlant dels encerts: si ets conscient de què sols fer bé, saps amb quins mitjans comptes a l’hora d’escriure o parlar.

Els comentaris són una ocasió de personalitzar l’aprenentatge, i és per això que val la pena no estalviar-hi precisió ni temps. D’un comentari ben fet cada estudiant en pot treure molt profit de cara a futurs textos. Per què desaprofitar l’oportunitat?

Anuncis