El cercle virtuós de l’ensenyament

Fa uns quants anys vaig gaudir d’una formació fantàstica sobre aprenentatge reflexiu, a l’ICE de la UB. Una de les formadores ens va fer pensar sobre la funció, caràcter i imatge del professor a l’aula. Anant una mica més enllà, ens va introduir en les beceroles de la investigació a l’aula. Els passos a seguir, constantment, tossudament, són els següents:

estudieu els llibres de text, els programes, llibres d’altres llengües, parleu i discutiu amb els col·legues…

apliqueu a l’aula el que heu investigat i us ha semblat adequat i útil per al grup

observeu el desenvolupament de l’activitat (o enfocament, o teoria) a l’aula

reflexioneu sobre l’aplicació de l’activitat: què ha faltat?, l’organització dels grups ha estat l’adequada?, s’ha aconseguit el que es pretenia?…

estudieu una altra vegada a partir de les reflexions, repenseu l’activitat (o enfocament, o teoria) que heu dut a l’aula, per tornar-la a aplicar, a observar…

I torneu a començar.

Posteriorment, escoltant l’entrevista que L de lengua li va fer a Lourdes Miquel (minut 17:35) vaig sentir les afirmacions següents:

“M’agrada ser a l’aula, perquè és on es pot potenciar la reflexió, i on després es torna amb aquesta reflexió feta per veure si funciona o no”

“L’ordre és: professora, investigadora, formadora. El que em desperta les preguntes i les reflexions és l’aula. Això em porta a la investigació. En la investigació hi pot haver diversos camins: un camí és llegir i estudiar, que crec que és fonamental, però un altre camí és preguntar, discutir, amb els teus col·legues. […] Quan aquestes preguntes obtenen resposta i creiem que podem aportar alguna cosa, és quan em converteixo en autora. Només vull ser una professional rigurosa, que es fa preguntes.”

“Per mi la formació és gairebé una obligació: poder transmetre les coses que un sap i creu, és importantíssim.”

Aquestes afirmacions les feia Lourdes Miquel quan l’entrevistador li demanava si preferia definir-se com a formadora, elaboradora de materials o professora. Una persona amb una fama extraordinària dins el món d’ELE no vol deixar de ser professora, de trepitjar l’aula, perquè sap que així també farà millors formacions i materials. Lourdes Miquel veu que el lloc des del qual pensar sobre l’ensenyament és l’aula, i no vol renunciar-hi.

Tots els professors prenem notes mentals sobre el que passa a l’aula, repetim o no alguna activitat perquè veiem que ha funcionat o no en el passat, però cal que aquestes accions docents es formalitzin en una forma de treballar estricta i conscient, que doni uns resultats tangibles i que es comparteixin entre els professors. Si no pensa sobre l’aula qui hi és dia a dia, qui ho farà?