Sembrar i recollir
De: Sweetwater Sound Via: Flickr.com
M’agrada molt recollir l’opinió dels estudiants quan acaba el curs. No només perquè crec que és de llei que puguin expressar les seves impressions, sinó especialment perquè aquestes opinions m’ajuden a confirmar o fer canviar algunes pràctiques, a veure-les des d’un punt de vista que no se m’havia acudit, potser a veure que alguna pràctica no ha estat rellevant per a ningú… Aquestes informacions formen part de la preparació dels cursos següents.
Podem recollir aquesta opinió amb un document tipus enquesta, però pujar un esglaó cap a un àmbit més simbòlic pot ajudar a aconseguir unes impressions més fresques, menys lligades a la terminologia pròpia de l’àmbit de l’ensenyament aprenentatge, per aconseguir un retorn tan fidel i complet com sigui possible.
Com a exemple, aquí teniu la valoració final que em van demanar en un curs a l’ICE de la UB. La consigna va ser: escriviu una carta a una persona desconeguda que us demana l’opinió sobre aquest curs, perquè el vol fer. Ens van deixar via lliure per utilitzar el format que volguéssim, la qual cosa crec que permet que cadascú s’expressi com cregui convenient i, a més, pot obrir la porta a experimentar amb diversos formats. La meva valoració va ser aquesta:
Com demaneu l’opinió als estudiants?
Deixeu un missatge
Hola, Elisabet,
m’ha encantat la idea d’enviar una carta a un desconegut per explicar-li com t’ha anat el curs. I quina resposat més original, la teva!
Precisament per a mi aquesta és una assignatura pendent, ja que també considero que és molt important rebre el “feedback” dels alumnes a finals de curs, i he intentat ja diverses estratègies, però no n’estic gaire contenta, dels resultats.
Abans, els passava el qüestionari a l’ús de manual, i les respostes no eren gaire crítiques ni m’aportaven comentaris sucosos sobre la meva feina. Després, vaig optar per preguntar a classe directament i em trobava, i això potser és pel caràcter dels austríacs, que els alumnes no eren molt proclius a parlar davant dels altres. Posteriorment vaig decidir que m’escrivissin en un paper anònim què és allò que els havia agradat més del curs i què els havia agradat menys. Els deia que hi posessin tres aspectes. Vaig trobar que les respostes eren mecàniques, que totes deien el mateix, que no m’aportaven gaire cosa, vaja. A més, no sé, els costa ser crítics, a aquests austríacs.
Per tant, m’apunto aquesta idea i la posaré en pràctica, tot i que quan es tracta de nivells A1/A2, no sé si podran elaborar una carta tan extensa en castellà.
El que sí que faig, però, és observar les reaccions dels alumnes a determinades activitats durant el procés, o fins i tot parlar més distesament amb ells abans de començar la classe. Acostumen a obrir-se més i de vegades obtinc més feedback d’aquí…
Salut!
Hallo! Em sembla que no és un problema dels austríacs… Crec que podem treure la informació que necessitem només si dirigim la reflexió, fent les preguntes que vulguem que ens responguin. Això sí, que siguin prou obertes per no dirigir la resposta (com diu la Zinka Carandell, i com surt a la meva valoració, “preguntes netes”). D’això en saben molt els de la pràctica reflexiva!
Pel que fa a la llengua de les valoracions, potser no hi hauria problema que les fessin en alemany, no?
Moltes gràcies pel diàleg!