El valor d’una comparació

De: Planetgordon.com Via: Flickr.com

Via: Planetgordon.com Via: Flickr.com

Com s’aprèn a fer conscientment textos cohesionats? Per començar, amb una activitat vista a Reparar l’escriptura (Daniel Cassany, Editorial Graó, 1993, p. 103). Activitat provada, i amb molt bons resultats, en un grup de nivell B2.

En primer lloc, repasseu què vol dir cohesió i amb quins recursos s’aconsegueix que un text ho estigui.

Després, lliureu a cada dos alumnes un full amb un text d’un company que tingui errors de cohesió –per descomptat, prèviament li haureu demanat permís per utilitzar-lo. Sota d’aquest text, hi haurà la versió cohesionada, una proposta vostra. Digueu als alumnes que revisin els dos textos i anotin les diferències que hi vegin.

Passats uns deu minuts, demaneu a una parella que exposi alguna d’aquestes diferències, i aneu repetint l’operació fins que s’hagi comentat tot. Pot ser que durant aquesta fase de l’activitat els estudiants proposin millores de la segona versió. Com que per fer-la haureu estat al màxim de respectuosos amb l’original, la resposta serà que la versió que proposen és correcta, però que també ho és l’original, o que amb la proposta que fan estan canviant el sentit de l’original. Aquest també em sembla un bon missatge.

En el cas de què parlo, vam tenir ocasió de parlar molt de l’ús de les comes i dels punts, i crec que van poder veure fins a quin punt són significatius, fins a quin punt determinen el sentit del text. També vam parlar força de l’ús dels paràgrafs, perquè el text original pràcticament no en tenia. Vam parlar, menys, d’omissió del subjecte i d’ús dels connectors, que només representaven dos errors puntuals. EL text no tenia cap problema amb els pronoms, de manera que aquest tema no es va comentar.

L’autora del text va estar contentíssima d’haver fet l’exercici, i és que crec que es trobava en un punt en què no sabia com seguir les indicacions que li feia sobre com cohesionar els seus textos; crec que li feia falta un exemple, i aquest tenia de bo que no li era aliè, sinó que posava en valor tot el que ella ja havia fet bé –la informació evolucionava de forma lògica, el sentit dels connectors era correcte– i ho utilitzava per fer-li fer un pas més. Ara que escric això em ve al cap la noció Zona de desenvolupament pròxim (ZDP), bàsica en Lev Vigotsky i, com a conseqüència, en els enfocaments constructivistes de l’aprenentatge (aprenentatge reflexiu, entre ells). Aquest exercici crec que la va ajudar a acostar-se a les seves potencialitats partint de les seves destreses actuals, amb tota la implicació motivacional i significativa que això suposa. Espero amb moltes ganes que  aquest acostament es reflecteixi en els propers textos.

Per a la resta de la classe, l’activitat té la virtut de fer explicitar coneixements, tendències, creences i vicis, parlar-ne i donar-hi una resposta. A partir d’ara, sé que quan parlem de paràgrafs, connectors o puntuació estarem parlant del mateix, o que, si més no, em podré referir al significat que vam acordar per tal de reconduir-lo.

Us ho recomano de veritat. L’activitat dura uns 45 minuts, però tot depèn de quants aspectes calgui comentar.

Advertisements