Alcavot
De: martathegoodone Via: Flickr.com
Aquesta és una activitat que normalment resulta força divertida. Pot fer-se cap al final d’una unitat en què s’hagi vist la descripció de les persones. Doneu una fitxa com aquesta a cada alumne, i demaneu-los que pensin en un amic o amiga que busqui parella. Comenteu el vocabulari que inclou la fitxa i demaneu que cadascú l’ompli amb les dades referents a l’amic. Normalment els estudiants demanen vocabulari nou, perquè volen definir bé les característiques del candidat.
Quan tothom tingui la fitxa completada, han de parlar amb els altres companys i mirar de trobar una parella per al seu amic.
Quan hagin acabat, demaneu als que n’han trobat per què els ha semblat que tenien un candidat, per què creuen que l’altra persona pot ser la parella del seu amic. En aquest punt també sol aparèixer vocabulari nou, com per exemple “Tenen les mateixes aficions”, “Poden complementar-se”, etc. Per als que no han pogut trobar una parella, feu una última ronda de repesca, que parlin altre cop del seu amic, a veure si hi ha sort!
L’activitat dura uns 30 minuts.
Vaig fer aquesta activitat com a alumna d’un curs d’anglès, i me la vaig quedar!
Deixeu un missatge
M’agrada! Suposo que ja saps que aquesta activitat també té la variant que sigui la persona en concret qui busca la parella (és més irreal, però igualment funciona i és divertida). Es reparteixen fitxes amb uns personatges i característiques concretes i cadascú ha d’interpretar el paper que li correspon i buscar la seva parella ideal d’entre les persones del grup.
A veure si tinc oportunitat de posar en pràctica aquesta variant que tu proposes i te’n dic els resultats!
Salut!
Ei, molt xula, aquesta variant. Segur que riuen molt, també. Gràcies!
Com a pas previ, o a posteriori, també pot ser divertit descriure l’antiparella ideal. Hi acostumen a sortir adjectius més aviat negatius, que en les altres versions no solen aparèixer.
I tant! Gràcies!
Bon vespre,
Tant amb la teva proposta a propòsit del curs d’anglès, com amb l’esmentada al primer comentari i també amb el suggeriment de l’usuari LaMirandolina, en podries fer una de nova; hi podria haver-hi una simbiosi amb la qual tant es treballaria amb adjectius positius com negatius, ja que, aquests darrers – com molt bé s’ha dit- potser no solen aparèixer en la recerca de la parella ideal ( d’algú o d’un mateix o mateixa). Suposo que abans però, s’hauria de delimitar molt bé l’activitat i preveure que no es perllongui massa si és que buscar per una banda la parella ideal, i per l’altra, l’antiparella ideal, pot “complicar” la durada de l’activitat.
Enhorabona pel bloc,
Sempre que entro, puc trobar-hi coses interessants, bocins d’aprenentatge i idees per incorporar a la motxilla.
Daniel
Hola, Daniel! De fet, l’activitat ja inclou adjectius per descriure defectes: desendreçat, mentider, egoista…, clar que si pensem en l’antiparella, se’n veurien molt més.
Ets benvingut a fer totes les intervencions que vulguis, a fer créixer el diàleg, m’agradarà molt.
La didàctica necessita seguir una lògica, esdevenir un sistema. Per això, els bocins no poden ser-ho per gaire temps, cal integrar-los. Amb això de piular, ens hem acostumat a picar gra amb més freqüència…
Gràcies pel comentari, i fins aviat!