Exercici seixanta
Heu sentit mai la cançó “Exercici seixanta“, d’Els amics de les arts? Diu així:
Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s’expressa amb una sintaxi excel·lent.
Al terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix en Pedro Ximénez només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen. Ni xeviots ni xinel·les perquè no s’hi atreveixen (I tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel xacolí toca la xalaparta a la panxa d’en Patxi que perd la txapela i s’exalta i li diu “xeeee, relaxa’t”. I ho fa d’una forma ben complexa, toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta una xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa. Les xifres que no es mereix s’engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzé, va i vexa un xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents, escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un xuxo de can Foix… Al Txad si tenen xamba, s’abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a en Panxo, “vols que et xuti amb un punxó?”. I en Panxo va dir a en Pinxo “xuta’m però a la panxa no”. Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona. Els peixos neixen, creixen, es reprodueixen, moren… I no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s’aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa, xiscla encara d’excitació a l’entrecuix i xiuxiueja: “Eixuga’t i tornem-hi!”. I en Pinxo va dir a en Panxo, “vols que et xuti amb un punxó?”. I en Panxo va dir a en Pinxo “xuta’m però a la panxa no”. I en Pinxo va dir a en Panxo, “vols que et xuti amb un punxó?”. I en Panxo va dir a en Pinxo “xuta’m però a la panxa no”. Microxips i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l’índex. Fa xafogor, un xixarel·lo fa créixer un esqueix moix i el seu amic el coix li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa, Un xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d’en Xesco Boix. La Xènia s’enclenxina mentre el xòfer fa sonar el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s’estén d’Elx a la Garrotxa, d’Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, “vols que et xuti amb un punxó?”. I en Panxo va dir a en Pinxo “xuta’m però a la panxa no”. I en Pinxo va dir a en Panxo, “vols que et xuti amb un punxó?”. I en Panxo va dir a en Pinxo “xuta’m però a la panxa no”.
La xilografia exclusiva del text d’alexandrins d’en Xènius sorgeix d’un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.
Segur que se us acudeixen moltes activitats a partir d’aquesta lletra. Us en proposo una:
- Prepareu una còpia de la lletra amb nou frases en negreta, repartides homogèniament al llarg del text. D’altra banda, elimineu aquestes frases en una altra còpia, i deixeu-hi una línia contínua en el seu lloc.
- Dividiu la primera còpia en tres fragments i pengeu-los per separat fora de la vista dels estudiants; potser els passadissos fora de l’aula poden ser el lloc adequat.
- Feu grups de tres persones i doneu-los un exemplar de la segona còpia.
- Digueu a una persona de cada grup que vagi cap al lloc on hi ha el primer fragment de la cançó. Expliqueu-los que tenen cinc minuts per memoritzar les frases en negreta. Durant aquesta estona, els altres revisen el text i hi assenyalen les paraules que no entenguin, per comentar-les després. Passat aquest temps, han de tornar al seu grup i dictar les frases als companys.
- Repetiu el mateix procediment amb els altres membres del grup.
- Un cop acabat aquest pas, escolteu la cançó per comprovar si el dictat ha estat fidel.
- Demaneu a alguns alumnes que diguin les frases que han escrit, per comprovar-ne la pronúncia. Mostreu les frases escrites, per comprovar-ne l’ortografia.
Aquest tipus de dictat és una tècnica que he après gràcies a un comentari d’en Jaume, sobre una activitat proposada per Daniel Cassany.
És una activitat divertida, alhora que demana força concentració i implica un ritme molt marcat. Dura uns tres quarts d’hora.
Bona! M’agrada! Trobo que Els Amics de les Arts tenen cançons força aprofitables per a les classes. També se’n pot treure suc de “Carnaval”.
Hola! Sí, hi estic d’acord. També proposo les cançons de Manel com a especialment bones per als usos verbals, perquè les seves lletres són històries, no frases soltes; “Al mar”, per exemple, per veure l’ús del pretèrit perfet. Ah, una altra cançó d’Els amics de les arts és bona per als primers verbs en present: “A vegades”. La música té efectes beneficiosos per a tothom i a més forma part de la dimensió social de qualsevol, com la llengua. Està bé que ho aprofitem.
Merci pel comentari!
Retroenllaç: Cançons per aprendre llengua | Desclassificats