Exercici seixanta

Els amics de les artsHeu sentit mai la cançó “Exercici seixanta“, d’Els amics de les arts? Diu així:

Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s’expressa amb una sintaxi excel·lent. 

Al terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix en Pedro Ximénez només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen. Ni xeviots ni xinel·les perquè no s’hi atreveixen (I tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel xacolí toca la xalaparta a la panxa d’en Patxi que perd la txapela i s’exalta i li diu “xeeee, relaxa’t”. I ho fa d’una forma ben complexa, toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta una xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa. Les xifres que no es mereix s’engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzé, va i vexa un xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents, escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un xuxo de can Foix… Al Txad si tenen xamba, s’abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a en Panxo, “vols que et xuti amb un punxó?”. I en Panxo va dir a en Pinxo “xuta’m però a la panxa no”. Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona. Els peixos neixen, creixen, es reprodueixen, moren… I no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s’aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa, xiscla encara d’excitació a l’entrecuix i xiuxiueja: “Eixuga’t i tornem-hi!”. I en Pinxo va dir a en Panxo, “vols que et xuti amb un punxó?”. I en Panxo va dir a en Pinxo “xuta’m però a la panxa no”. I en Pinxo va dir a en Panxo, “vols que et xuti amb un punxó?”. I en Panxo va dir a en Pinxo “xuta’m però a la panxa no”. Microxips i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l’índex. Fa xafogor, un xixarel·lo fa créixer un esqueix moix i el seu amic el coix li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa, Un xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d’en Xesco Boix. La Xènia s’enclenxina mentre el xòfer fa sonar el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s’estén d’Elx a la Garrotxa, d’Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, “vols que et xuti amb un punxó?”. I en Panxo va dir a en Pinxo “xuta’m però a la panxa no”. I en Pinxo va dir a en Panxo, “vols que et xuti amb un punxó?”. I en Panxo va dir a en Pinxo “xuta’m però a la panxa no”.
La xilografia exclusiva del text d’alexandrins d’en Xènius sorgeix d’un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.

Segur que se us acudeixen moltes activitats a partir d’aquesta lletra. Us en proposo una:

  1.  Prepareu una còpia de la lletra amb nou frases en negreta, repartides homogèniament al llarg del text. D’altra banda, elimineu aquestes frases en una altra còpia, i deixeu-hi una línia contínua en el seu lloc.
  2. Dividiu la primera còpia en tres fragments i pengeu-los per separat fora de la vista dels estudiants; potser els passadissos fora de l’aula poden ser el lloc adequat.
  3. Feu grups de tres persones i doneu-los un exemplar de la segona còpia.
  4. Digueu a una persona de cada grup que vagi cap al lloc on hi ha el primer fragment de la cançó. Expliqueu-los que tenen cinc minuts per memoritzar les frases en negreta. Durant aquesta estona, els altres revisen el text i hi assenyalen les paraules que no entenguin, per comentar-les després. Passat aquest temps, han de tornar al seu grup i dictar les frases als companys.
  5. Repetiu el mateix procediment amb els altres membres del grup.
  6. Un cop acabat aquest pas, escolteu la cançó per comprovar si el dictat ha estat fidel.
  7. Demaneu a alguns alumnes que diguin les frases que han escrit, per comprovar-ne la pronúncia. Mostreu les frases escrites, per comprovar-ne l’ortografia.

Aquest tipus de dictat és una tècnica que he après gràcies a un comentari d’en Jaume, sobre una activitat proposada per Daniel Cassany.

És una activitat divertida, alhora que demana força concentració i implica un ritme molt marcat. Dura uns tres quarts d’hora.

Anuncis