El professor de llengües fa de mirall

Autor: Cea. Via Flickr.com

Autor: Cea. Via Flickr.com

En un curs de formació de professorat, la Zinka Carandell ens va demanar que triéssim un símbol que ens definís com a professors. Jo vaig triar un mirall, i en l’última classe em vaig trobar amb un cas que exemplifica exactament el significat d’aquest símbol.

Parlàvem fora de classe amb una alumna sobre l’ús o no del català que fa en la seva vida quotidiana. Em va dir que va començar a fer-ho a partir del moment en què li vaig dir que ho feia bé. No ho vaig dir per dir, és cert que era molt eficaç, quan parlava; per tant, quan dubtava d’ella mateixa com a parlant de català ja n’era, d’eficaç, i va canviar d’actitud perquè em va atorgar a mi el paper de gestora de qualitat. El meu comentari li va donar la confiança suficient per parlar en català quan ho hauria pogut evitar.

Jo només la vaig posar davant del mirall, i la resta de la feina la va fer l’autoritat que aquesta alumna em va conferir. Per tant, no es tracta que els professors ens creguem més o menys autoritzats per valorar el nivell dels alumnes, sinó que ja la tenim, aquesta autoritat, perquè els alumnes ens l’atorguen. Hem de ser responsables i exercir-la i gestionar-la, mirant d’anar-la passant als aprenents, i manipular-la amb el tacte necessari que demana parlar de la imatge social que ofereix una persona. Hem de ser fidels, a l’hora de retornar la imatge a cada estudiant, perquè si exagerem ho notaran i ens retiraran aquesta autoritat.

Ensenyem llengua en una aula perquè els estudiants l’utilitzin a la vida, i en un context sociolingüístic com el nostre cal que estiguin motivats, per fer-ho. Saber quina imatge ofereixen com a parlants de català pot ser l’empenteta necessària perquè es decideixin a superar les incomoditats de parlar una llengua que no dominen.

Em referia a això, quan vaig dir que com a professora em sento un mirall.

Advertisements