L’assessor d’aprenentatge de llengües

Farid Iqbal -Attribution-NonCommercial 2.0 Generic (CC BY-NC 2.0)

No sé si aquesta figura ja existeix, però crec que és una professió de futur. Una persona que puguis consultar perquè t’aconselli quina és la millor forma d’aprendre llengües en el teu cas (ara mateix, el més semblant a aquesta funció la fem els professors, però quan podem aconsellar ja s’ha invertit un temps a matricular-se a un curs i assistir-hi). L’assessor hauria de conèixer àmpliament les diverses alternatives d’aprenentatge de llengües.

La cosa aniria així: jo vull aprendre tal llengua, i em poso en contacte amb l’assessor, que em preguntarà per a què vull aprendre-la, si visc en un territori on es parla la llengua en qüestió, com m’agrada més fer-ho –si tinc experiència com a aprenent– i analitzarà la meva capacitat per l’aprenentatge autònom i autoregulat. Com a resultat del seu estudi, i del coneixement que té dels recursos d’aprenentatge de la llengua que vull aprendre, m’indicarà si he d’anar a un curs presencial, si l’he de fer a distància o semipresencial, si necessito classes particulars, si he d’anar a un grup de conversa, si he de buscar un intercanvi per xat, si he de fer activitats no lingüístiques en la llengua que aprenc, si puc utilitzar lliurement recursos de la xarxa, etc., o alguna combinació d’aquestes solucions. A més, m’indicarà la manera d’aconseguir una certificació, si la necessito.

Mentre pensava en aquestes coses, vaig trobar aquesta entrada, que també qüestiona que un curs sigui la solució per a tots els aprenents i situacions, i ofereix la reflexió exposant el cas concret d’una aprenenta d’anglès. Us el recomano.