Àncores
La programació neurolingüística utilitza uns elements anomenats àncores. Dit d’una forma molt i molt simple, són objectes, gestos, sons o paraules que et recorden quin comportament has de tenir, què has de fer, per tal d’aconseguir canviar automatismes del comportament i assolir el comportament que et conduirà al que t’has proposat.
Vaig veure una proposta aquesta idea aplicada a l’aprenentatge de llengües, al volum La dimensión afectiva en el aprendizaje de idiomas, de què ja hem parlat aquí. S’hi explicava el funcionament de l’àncora en una aula de llengües, i s’hi proposava una àncora per aconseguir que els estudiants s’acostumessin a utilitzar la llengua meta durant l’estona de classe. Puc dir que és una bona eina i us la recomano. Es tracta d’aconseguir canviar automatismes, i crec que s’aconsegueix, i d’una forma amable, suau, poc violenta tenint en compte que estem parlant de focalitzar els errors.
Estirant la idea, penso que es poden crear àncores per aconseguir altres comportaments, com per exemple eliminar el vici de dir malament una expressió determinada, d’aquelles que són errors força comuns dins el grup d’estudiants. Especialment, em ve al cap l’ús de “tenir que” per expressar obligació i la vacil·lació en l’ús dels pronoms. El problema amb aquestes expressions és que els estudiants s’han acostumat a parlar utilitzant-les erròniament, i s’han convertit en una part inconscient del seu comportament lingüístic.
Aquesta àncora ha d’incloure només la fórmula correcta, perquè crec que de la mateixa manera que podem utilitzar la memòria visual per aconseguir els resultats esperats, la mateixa memòria visual pot retenir una expressió o grafia equivocades. Seguint els consells de Herbert Putcha en el volum esmentat, cal penjar a l’aula un paper que inclogui l’element sobre el qual volem cridar l’atenció, mostrar a tothom que ho fem i explicar-ne el motiu i el funcionament. Sempre que algú utilitzi l’expressió errònia, assenyalem cap al paper i esperem, somrient, que rectifiqui. Cal ser constant amb el mètode, assenyalar cap al paper sempre que calgui.
En un clima d’afecte i confiança, les àncores són una eina eficaç.
Deixeu un missatge
Gràcies, ho provaré! I els en posaré una altra per treure’s el vici de dir ‘lo que’…
Avui hem pactat amb els alumnes de l’intermedi una altra solució per deixar de dir ‘tenir que’. La provarem i ja us explicaré com va…
M’has fet recordar el curs que va impartir l’Albert Serrat. Va ensenyar aquesta tècnica, però per culpa d’una avaria de la Renfe me la vaig perdre. Cada vegada m’adono que no podem deixar de banda l’aspecte afectiu o emocional.
http://www.grao.com/llibres/pnl-para-docentes
Sí, Palmira, esperem que ens ho expliquis!
Jaume, doncs et recomano el volum que cito a l’entrada. No té pèrdua!
Moltes gràcies a tots dos pels comentaris.
Bones idees! Jo recentment he penjat un cartell amb “Em pots deixar un/a…, si us plau?” que està resultant molt útil atès que és una frase que sovint els alumnes necessiten expressar. També hem incorporat el que a l’aula anomenem ‘paraules trampa’, és a dir, mots que no compleixen les normes de gènere. Així només dient ‘ciutat és una paraula trampa’ ja saben que han de canviar la frase per tal que concordi. Durant la sessió vaig apuntat al marge totes les ‘paraula trampa’ que van sortint i ja són ells mateixos els que m’ho indiquen.
Ostres! Precisament aquest trimestre he penjat a l’aula uns rètols per intentar corregir aquest tipus d’errors. En el meu cas també hi incloc qüestions d’ortografia (del tipus això, però, són…). En dic “Els imprescindibles” i des del primer dia els alumnes saben que no s’haurien d’equivocar en els aspectes de la llista. Quan fan l’error, assenyalo el rètol o, en els textos escrits, els marco d’un color diferent.
De moment, alguns alumnes trobo que han millorat i que s’hi fixen més.
Gràcies a totes dues. Aquestes idees són molt útils i mostren que treballem amb amor i cura.
No són àncores ben bé però nosaltres fem servir els “cartells” de PIKTOCHART per recordar tasques fetes a l’aula que recullen un tema gramatical concret. A veure si et puc enllaçar l’últim que hem fet…
https://magic.piktochart.com/editor/piktochart/59913
Hola! Diria que poden ser àncores si s’utilitzen com a tals: si les assenyalem quan cal rectificar algun comportament lingüístic, o quan el seu contingut és necessari per a una nova actuació.
L’enllaç que em dónes em demana un nom d’usuari. Són infografies, oi? Queden molt vistoses! Les feu entre tots, o en grups, o…? A veure si em pots passar un enllaç públic, m’agradaria molt veure-ho!
Fins aviat!
Jo faig servir (gran descobriment!) els “cartells” de PIKTOCHART per recordar tasques fetes a l’aula sobre un tema gramatical concret. A veure si et puc enllaçar l’últim que hem fet…
https://magic.piktochart.com/editor/piktochart/59913