Àncores

Red bow on fingerLa programació neurolingüística utilitza uns elements anomenats àncores. Dit d’una forma molt i molt simple, són objectes, gestos, sons o paraules que et recorden quin comportament has de tenir, què has de fer, per tal d’aconseguir canviar automatismes del comportament i assolir el comportament que et conduirà al que t’has proposat.

Vaig veure una proposta aquesta idea aplicada a l’aprenentatge de llengües, al volum La dimensión afectiva en el aprendizaje de idiomas, de què ja hem parlat aquí. S’hi explicava el funcionament de l’àncora en una aula de llengües, i s’hi proposava una àncora per aconseguir que els estudiants s’acostumessin a utilitzar la llengua meta durant l’estona de classe. Puc dir que és una bona eina i us la recomano. Es tracta d’aconseguir canviar automatismes, i crec que s’aconsegueix, i d’una forma amable, suau, poc violenta tenint en compte que estem parlant de focalitzar els errors.

Estirant la idea, penso que es poden crear àncores per aconseguir altres comportaments, com per exemple eliminar el vici de dir malament una expressió determinada, d’aquelles que són errors força comuns dins el grup d’estudiants. Especialment, em ve al cap  l’ús de “tenir que” per expressar obligació i la vacil·lació en l’ús dels pronoms. El problema amb aquestes expressions és que els estudiants s’han acostumat a parlar utilitzant-les erròniament, i s’han convertit en una part inconscient del seu comportament lingüístic.

Aquesta àncora ha d’incloure només la fórmula correcta, perquè crec que de la mateixa manera que podem utilitzar la memòria visual per aconseguir els resultats esperats, la mateixa memòria visual pot retenir una expressió o grafia equivocades. Seguint els consells de Herbert Putcha en el volum esmentat, cal penjar a l’aula un paper que inclogui l’element sobre el qual volem cridar l’atenció, mostrar a tothom que ho fem i explicar-ne el motiu i el funcionament.  Sempre que algú utilitzi l’expressió errònia, assenyalem cap al paper i esperem, somrient, que rectifiqui. Cal ser constant amb el mètode, assenyalar cap al paper sempre que calgui.

En un clima d’afecte i confiança, les àncores són una eina eficaç.

Advertisements