Aprendre ortografia segons J. M. Espinàs

SDC10554En altres ocasions hem defensat que per millorar l’ortografia cal desenvolupar la memòria visual (vegeu 1 i 2), reflexions inspirades pel mètode de Daniel Gabarró:

Certament, l’aprenentatge de l’ortografia té una dificultat específica: l’ortografia no té rellevància significativa, tal com tenen la gramàtica, el lèxic i la morfologia; així, es tracta d’aprendre formes, només formes, deslligades de cap significat, i això complica les coses als aprenents, sobretot si fa anys que escriuen per intuïció.

El cas és que revisant el volum El meu ofici (J. M. Espinàs, 2008, Barcelona, La Campana) he topat amb l’article “Ortografia” (p. 62-65), que exposa de forma molt clara per què aprendre ortografia és important i com cal fer-ho. En reprodueixo alguns fragments a continuació, i hi subratllo les idees que crec més rellevants:

“Jo crec que si es fan faltes d’ortografia és per una raó principal: la incapacitat de visualitzar una paraula. Si es visualitza bé, la forma de la paraula es grava en el cervell i es conserva en la memòria. L’ortografia entra pels ulls. És un mecanisme molt més eficaç i ràpid que estudiar les grafies correctes en una gramàtica.

<<Per això és convenient, a l’escola, que els alumnes llegeixin una frase correctament escrita i després la rellegeixin dues o tres vegades sense estar pendents del  sentit, sinó identificant cada paraula per separat. I potser copiant-les totes, o les més compromeses, sobretot l’una sota l’altra. Com es fan les llistes per anar a comprar. Aquí es tracta de comprar visió ortogràfica.

<<Això demana paciència i disciplina, és clar.

<<És un treball rigorós que algú pot desacreditar dient que és mecànic. Sí, la repetició és una forma de gravació.”

Si bé el principi és cert, que la repetició ajuda a fixar les formes, també és cert que podem buscar formes diverses de fer-ho, no només per passar-nos-ho més bé mentre aprenem, sinó perquè la diversificació dels mètodes també és una estratègia didàctica per aconseguir més atenció en l’objecte d’aprenentatge. Els jocs de llengua (tabú, anagrames, jeroglífics, lletrejar, etc.), són mètodes eficaços i entretinguts per aprendre ortografia. Tampoc tinc clar que ens haguem d’esforçar per no pensar en el significat, potser n’hi ha prou que l’activitat doni prou importància a les formes. Continuem amb el text d’Espinàs:

“Em vaig adonar que [els mestres] valoraven la gràcia expressiva d’alguns alumnes, la vivesa espontània d’alguns textos. Això estava per damunt de l’ordre sintàctic, de l’ortografia, de la importantíssima puntuació. […] L’espontaneïtat és una qualitat innata, aturada; en canvi, l’exigència del rigor formal ajuda a construir un procés de perfeccionament progressiu.”

Això que ara anomenem aprenentatge al llarg de la vida pot basar-se, en efecte, en l’experimentació minuciosa –i reflexionada, segurament també diríem molts– de mètodes diversos, de manera que a l’hora d’escriure i parlar a la vida, no a l’aula, els estudiants sàpiguen com posar-s’hi. Continuem:

“Una nit, ja havien tocat les dotze, va sonar el telèfon de casa. Una veu desconeguda em va explicar que estaven reunits una colla d’amics, i que en aquell moment discutien si la paraula curtcircuit s’escrivia, o no, amb dièresi. […] Em vaig quedar desconcertat, fins que vaig dir “Un moment, aniré a consultar el diccionari.” Volia estar-ne segur. […] Quan la persona que em telefonava va comunicar la meva resposta als seus companys de sopar, vaig sentir un guirigall de veus, “hem guanyat, hem guanyat”. Abans de penjar, el desconegut em va explicar: “És que havíem apostat, sap?”

<<En aquella casa de gent suposadament culta, perquè discutien sobre l’ortografia de curtcircuit, no hi havia cap diccionari. I així anem fent. L’ortografia com un joc d’apostes. ”

Ara duem els diccionaris al mòbil i també els podem consultar en línia, però la qüestió no és aquesta, sinó aprendre a utilitzar-los i adquirir l’hàbit de fer-ho en lloc de conjecturar respostes o recórrer als que suposadament en saben; i sobretot eradicar la idea absurda que consultar el diccionari és una mostra de desconeixement lingüístic.

Advertisements