Motivació, l’element definitiu

stevendepolo flickr.com

stevendepolo flickr.com

Per què comencem a fer alguna cosa? És el mateix motiu que ens fa mantenir-nos-hi? Necessitem trobar nous motius a mesura que avancesm?

Al MECAL vam fer un exercici que consistia a analitzar els casos de dos aprenents adults de llengües: un que els estudiants consideressin que era un model d’èxit i un altre, que no. Es tractava d’analitzar per què trèiem aquestes conclusions, i va parlar-se de molts i diversos factors: distància entre llengua primera i llengua segona, experiència com a aprenents de llengües, bona capacitat comunicativa encara que la correcció fos millorable, contacte amb nadius, bon clima en un grup d’aprenentatge…

Amb tot, el més significatiu va ser que en absolutament tots els casos que es van comentar, l’element que es presentava com a determinant era la motivació. La motivació és allò que ens permet iniciar una acció i mantenir l’esforç que representa dur-la a terme durant tot el temps necessari per assolir-la (que, en el cas de l’aprenentatge de llengües, pot no ser un nivell de perfeccionament, sinó només el nivell que necessitem). En alguns casos la motivació dels casos comentats era la que s’ha anomenat integrativa: la voluntat de relacionar-se amb persones de la cultura que parla la llengua que s’aprèn; en altres casos hi havia una motivació per les llengües en general, com a activitat en si mateixa; en altres casos l’aprenent volia poder entendre tot el que venia de l’escola dels fills; en altres casos l’experiència com a aprenents de llengües permetia saber que l’èxit era possible; en altres casos mantenir-se dins d’una comunitat d’aprenentatge favorable a l’aprenent. Com veiem, la motivació pot néixer dels entorns més diversos, però si l’aprenent aprèn llengua en una aula, com a professors també hi podem fer aportacions.

L’estratègia 1 de Dörnyei diu: “Demostra el teu entusiasme pel material de l’assignatura, explica’ls per què i com afecta el teu caràcter”, en concret “Explica als alumnes quin interès personal tens en l’L2” i “Demostra als alumnes que valores l’aprenentatge en l’L2 perquè ho consideres una experiència vàlida que t’aporta satisfacció i t’enriqueix en aquesta vida”.Un professor motivat ben segur que té un gran paper en la motivació dels alumnes, però m’atreviria a matisar l’estratègia de Dörnyei dient que els missatges motivadors no són sempre explícits, sinó que el tracte que nosaltres donem a la llengua, la forma en què en parlem, els recursos que aportem a l’aula, si els nostres actes i els nostres gestos mostren que ens entusiasma el que ensenyem, que ens ho passem bé, que li donem un alt valor, aquest missatge arriba als alumnes. Per descomptat, sempre hi haurà qui no pot o no vol entrar en el joc de l’aprenentatge, però nosaltres sempre hem d’estar segurs que fem tot el que podem per transmetre el gust per la matèria que s’aprèn, cosa que, en el cas de les llengües, acosta els estudiants a la voluntat de comunicar i aporta un benefici immediat a l’esforç que cal fer per aprendre llengües.

Quines estratègies de motivació us funcionen més bé en els vostres classes?

 

Advertisements