Correcció didàctica d’expressions orals i escrites

Avui parlàvem amb una companya sobre la manera de fer les correccions de les expressions escrites, per tal d’aconseguir que siguin al màxim de profitoses per als estudiants. Hem comentat la pràctica, certament ja estesa en molts cursos de llengua, d’utilitzar codis de correcció, de manera que cadascú ha d’autocorregir-se els textos. Tot i que aquesta pràctica persegueix l’autonomia de l’alumne i convertir el text en un material de treball i no tan sols d’avaluació –objectius que anhelem tots els professors de llengua– hem estat d’acord que cal ser molt curós en la manera com s’aplica. Així, el codi de correcció ha de ser molt transparent per l’alumne, de manera que potser és convenient canviar etiquetes com ortografia i gramàtica (per als estudiants sovint és la mateixa cosa) per altres com a/e, apòstrofs, conjugació del verb… Si els estudiants no saben com aplicar la mecànica de correcció que els proposem, no ho faran, i la finalitat didàctica de la proposta es ben dissoldrà.

clauTambé hem comentat que fer comentaris en el text de l’alumne dóna molt bons resultats. Per exemple, si escrivim un (1) al costat de cada error d’accentuació que hi ha al text –tant si corregim la paraula com si no–, i al final hi fem una nota al peu –(1) Errors d’accentuació. Revisa aquesta qüestió! Pots fer-ho a les pàgines… del llibre– estem donant pistes a l’alumne perquè pugui posar remei a un error recurrent i, al mateix temps, reduïm l’eixam de correccions repartides pel text a, sovint, només dues o tres notes al peu. Certament, aquesta correcció és força exhaustiva, i demana temps per part del professor, però he pogut comprovar que és un temps ben invertit quan he vist el nivell de millora de molts estudiants. No sé si aquesta pràctica té nom, però podríem englobar-la dins l’ànima del focus on form, en versió escrita —ja vam parlar de la versió oral.

Per últim, hem coincidit en la necessitat de fer que les produccions lingüístiques dels alumnes esdevinguin el centre del temari tractat  a classe. Tan absurd és estudiar una qüestió perquè toca, com no fer cas dels errors que veiem en els textos orals i escrits dels alumnes, encara que es considerin propis de nivells anteriors o s’hagin de tractar unes quantes unitats més endavant. Si creem bancs d’errors per cada grup, podrem veure sobre què cal insistir, perquè tindrem l’evidència de quins recursos lingüístics tendeixen a utilitzar quan s’expressen. En el text següent segurament els tornaran a utilitzar, i si no els hem ajudat a esmenar-ne els errors, tornaran a aparèixer. Per descomptat, aquesta pràctica no és en cap cas contradictòria amb una altra tasca docent: presentar nous recursos expressius, vocabulari o elements cohesionadors del text, per millorar la comunicació i expressivitat dels aprenents.

Com ho feu, a l’hora de corregir els textos tant orals com escrits dels vostres alumnes?

Anuncis