Seqüència didàctica sobre consum col·laboratiu

índexÚltimament un grup d’estudiants de nivell C1 ha fet aquesta seqüència didàctica. Us la deixo aquí, per si us pot servir:

1. Mireu aquest vídeo del programa Valor afegit, i demaneu als estudiants que prenguin nota de les propostes que s’hi presenten

Valor afegit. Consum col·laboratiu

2. Doneu un minut perquè cadascú anoti altres propostes que conegui

3. Anoteu totes les propostes a la pissarra

4. Feu grups de 3 o 4 estudiants. Cada grup tria una de les propostes per presentar-la i defensar-la durant un taller organitzat al centre cívic del barri, amb la finalitat de donar eines als veïns per poder consumir de forma més eficient.

5. Cada grup prepara un cartell per anunciar la seva proposta abans del taller (encara que sigui un text curt, sorgeixen moltes formes expressives diverses i força dubtes sobre alguns usos lingüístics: cohesió, formes de tractament, tipus de frase, eficàcia del text…).

6. Després de mirar tots els cartells, penjats a la paret de l’aula (després en penjo una foto: van quedar fantàstics!), se celebra el taller. Cada grup presenta la seva proposta de forma oral i s’accepten preguntes i suggerències dels altres participants al taller. Nosaltres no ho vam fer, però crec que també és bona idea demanar com a part de l’activitat que cada grup elabori una presentació de diapositives com a suport a la presentació oral, perquè suposa un nou canvi de format per a la informació ja treballada.

7. Per tancar la seqüència, expliqueu que cadascú té un bloc personal on escriu sobre les activitats que fa, els temes que li interessen, les notícies, etc.; així que després del taller arriba a casa i escriu una entrada al bloc explicant d’on ve, quines propostes s’han presentat i quines destaca, ja sigui perquè hi està d’acord o perquè no, tot argumentant aquesta posició.

Aquesta última part de la seqüència em va fer pensar: sempre que plantejo activitats que demanen participar en un espai a la xarxa, ho faig pensant que és un espai real de comunicació pels estudiants, ni que sigui potencialment, perquè vivim en un entorn en què el món virtual ja no és un altre món. Per això, mentre els plantejava aquest últim exercici vaig pensar que es podria fer obrir un bloc o un portafolis a cada estudiant a l’inici dels seu aprenentatge, un lloc on podria lliurar la feina, fer un seguiment de la seva evolució i participar realment en la vida virtual (que cada cop ho és menys), ja sigui relacionant-se amb els espais virtuals dels companys, dels professors o qualsevol altre. No és pas la primera vegada que ho penso, però sempre topo amb l”evidència que per a bona part dels meus estudiants accedir a la xarxa és un esforç extra, perquè s’han de desplaçar fins a casa dels fills o fins a una biblioteca. El problema que hi veig és de tipus material, no pas de destreses: tothom té un paper i un bolígraf per escriure un text a casa, però no tothom pot accedir amb la mateixa facilitat a escriure un text a la xarxa. No voldria ser injusta, encara que sigui per aconseguir un benefici. Què en penseu?

Si proveu aquesta següència, ja ens ho explicareu!

Anuncis