Guardiola aprèn alemany… i què?
Racoblaugrana.com
El titular d’una notícia a El Periódico d’aquest dijous era Rummenigge: “Guardiola està aprenent alemany des de fa setmanes”. És un titular sorprenent perquè no és un titular, no és rellevant, no hi ha notícia. És cert que l’article no parla només d’això, sinó de tots els detalls que envolten el fitxatge de Guardiola pel Bayern München, però el cas és que l’encarregat de triar el titular ha triat aquest, i no d’altres frases que conté la notícia, com “M’he quedat de pedra davant el nivell de coneixement que té el Pep sobre la Bundesliga”, “Aquí ho fem tot amb rigor”, “Un s’adona en cinc minuts que [Guardiola] té una aura increïble” o “Si hagués estat una qüestió de diners, no hauríem tingut cap possibilitat”.
Doncs no, per sobre del nivell de coneixements de Guardiola, de la seva aura o del fet que hagi valorat menys els diners que altres qüestions, hi passa el fet que està aprenent una de les llengues que es parlen al land de Baviera, com si això fos res d’extraordinari. Per què es presenta així? Per la fama de llengua difícil que té l’alemany? Perquè Guardiola ja parla anglès i, es diria, ja en té prou? Qualsevol d’aquests arguments, que no són res més que prejudicis lingüístics, són una mostra que el diari que ha publicat aquesta notícia se sent còmode en l’imaginari hispanòfon, potser només comparable a l’anglòfon i al que era fa anys el francòfon, convençut que el que et dóna legitimitat per utilitzar una llengua és quanta gent la parla, en termes absoluts, independentment del context en què t’hagis de comunicar.
No sé si aprendre alemany ha estat una demanda del Bayern (la notícia ens deixa entendre-ho així) o una decisió individual de Guardiola, però aquí la notícia és que algú hagi considerat que aprendre una llengua és digne d’un titular.
Deixeu un missatge
Tot lliga amb si una llengua té o no té prestigi, amb el prestigi que se li reconeix o que se li confereix per raons X que tots coneixem.
Hola, Imma! Si sorprèn que Guardiola aprengui alemany… és perquè és una llengua sense prestigi? Diria que potser alguns se sorprenen perquè no tenim prou cultura d’aprendre llengües, encara es veu com un esforç extraordinari i prescindible, independentment del prestigi de cada llengua. Hi estàs d’acord?
Per cert, vaig veure l’exposició del Palau Robert, em va agradar i em va saber greu no haver-hi pogut dur alumnes. L’enhorabona!
Gràcies pel comentari!
Totalment d’acord amb tot el que dius. No en pots pas esperar gran cosa de la Caverna mediàtica i la premsa espanyola en general; ja d’altres vegades han actuat així, com per exemple quan en Pep va recollir, al gener del 2012, el premi de la UEFA i France Footbaall que el reconeixia com a millor entrenador del 2011. Aleshores, va parlar molt breument en català per dedicar el premi a en Vilanova. Això, també ho van criticar…
En fi, m’està agradant comentar-te i llegir-te!
Fins aviat,
Daniel
Hola, Daniel!
La notícia la publicava El Periódico, que en principi és periodisme fet des de Catalunya i no busca pertànyer a la caverna. El que és sorprenent és que cridi l’atenció el fet d’aprendre una llengua prestigiosa com és l’alemany (amb les que no tenen prestigi, ja sabem què passa). Crec que el problema de fons, com li dic a l’Imma –MECAL1!– al missatge anterior, és que aprendre llengües no és vist com un gest normal, sinó com una habilitat accesòria. Se suposa que des de Catalunya ho hauríem de veure d’una altra manera, però ja veus que el contacte no el tenim només amb la llengua castellana, sinó amb l’imaginari monolingüe…
M’alegro que t’agradi. No deixis de fer-ho!