Això de l’ensenyament del català

aixo-del-catala350Llegeixo a Això del català (Albert Pla Nualart, 2010) “[…] un presdolescent treu més profit partint sempre de l’ús i pujant a la teoria només a partir dels errors i les dificultats que l’ús li planteja.” (p. 42 de l’edició de 2011). Aplaudeixo la reflexió, i hi afegiria que també en treuen més profit els adults, de començar per la pràctica i no per la teoria; una altra cosa és que la idea clàssica de l’aprenantatge és “primer m’ho expliques, i després jo ho aplico”, i això fa que el més assenyat i efectiu sigui anar combinant tots dos procediments. Aquell no només és un prejudici sobre l’aprenentatge, sinó que realment alguns aprenents se senten més segurs sabent que hi ha unes regles per aplicar. Davant d’aquest fet, no crec que els haguem de treure aquesta ajuda.

Tornant a l’aprenentatge que proposa Nualart, en la pràctica de l’aula la reflexió es tradueix a anar fent un banc d’errors per a cada alumne (tant orals com escrits), de manera que durant les classes, si els errors són molt extesos en el grup, o individualment, si són d’un sol alumne, es pugui insistir en aquests punts i, encara més important, fer conscients els estudiants d’aquests errors i de com solucionar-los (potser coneixent la teoria, potser amb exercicis específics).

Per tant, crec que essencialment durant el curs cal fer coses amb la llengua, tasques amb un component lingüístic: escriure una carta al director, argumentar les nostres opinions, fer un debat, escriure un correu electrònic a un company, etc., activitats que siguin adequades, motivadores i que permetin el reciclatge de continguts —tal com explica Olga Esteve–, de manera que el professor pugui anar registrant els encerts i els errors individuals i de grup, que seran els temes a focalitzar posteriorment amb activitats de reparació a l’aula o explicacions teòriques, en què l’aprenentatge reflexiu hi té molt a dir. De tota manera, no esperem que els estudiants no posin en dubte aquesta manera de fer, per molt entusiasme que hi posem nosaltres, si els estem canviant els esquemes. Per això, expliquem-los per què ho fem i acceptem, també, que hem d’anar combinant totes dues maneres de fer en benefici de tots els estudiants.

Anuncis