Programar cursos
Aquests dies ja toca mirar cap als cursos que començaran a principis de gener. Cal programar els cursos, sens dubte, perquè és l’única manera de poder tenir, quan calgui –i caldrà–, la cintura necessària per adaptar-nos al moment, la situació i els alumnes.
He provat de programar de diverses maneres: fils (les mateixes habilitats en el mateix ordre, en totes les sessions: ho recomano per a sessions llargues), determinar bàsicament els continguts a treballar, començar per la tasca final, començar pels continguts… Ara estic programant a partir de les activitats: primer determino la tasca final, després extrec del programa els continguts a treballar, i després determino les activitats per dur-los a terme. Per a cada activitat escric quin tipus d’organització demana (individual, petit grup, etc.), quanta estona ha de durar i si serà puntuada o no.
Per definir les activitats, refresco la memòria amb els reculls d’activitats que tinc (sobretot, 110 actividades para la clase de idiomas, 40 jocs per parlar en català, Programación de clases y cursos) i especialment amb tots els recursos que vaig reunint a la xarxa (per mi, són imprescindibles el Delicious, el reader de WordPress, el Twitter, la Didactiteca i el Netvibes, on puc aprendre de l’experiència d’altres professors). Així, miro de dissenyar activitats al màxim de variades pel que fa a la dinàmica, l’agrupació, el caràcter lúdic, etc., per aconseguir que siguin útils a tots els estudiants. També procuro que hi hagi textos reals (orals i escrits) que acostin la llengua que s’aprèn a part de la cultura a què correspon.
Últimament m’interessa força utilitzar tècniques de dinamització de grups, perquè trobo que potencien molt la comunicació oral i fan que tots els estudiants estiguin actius simultàniament.
Per mi, la programació d’un curs queda ben simbolitzada amb uns patrons de modista: hi ha unes determinacions insalvables (cal fer costures), però cal modificar els patrons per tal que siguin adequats per a la persona que haurà de dur la peça; i poden acabar sent peces de diversos colors, textures i caients, tot i que el repertori de productes finals sigui limitat (camises, faldilles, abrics…).
I vosaltres, com programeu? Quina és aquella font de recursos a què sovint recorreu?
Retroenllaç: Programar cursos | Formació per a persones adultes | Scoop.it
Jo no he programat encara, però estic totalment d’acord amb la metàfora dels patrons de la modista.
Així, suposo que cal tenir-ho tot ben estudiat abans de començar un curs, però tot i això, en el millors dels casos segur que, de vegades, als professors/es de llengua se’ls presenten situacions noves en què han de trobar solucions variades, segons les necessitats dels interlocutors, i a partir de l’evolució del curs, amb el mateix objectiu de sempre: l’aprenentatge dels alumnes.
Bona programació, doncs!
Hola, Daniel! És ben bé això: fer una bona preparació per després poder improvisar.
Gràcies pel comentari!