Prejudicis dels estudiants: transferència comprensió-expressió

SDC11487

De seguida que puc parlo d’aprenentatge amb els estudiants, perquè crec que pensar-hi una mica els fa més autònoms. D’entre aquestes petites converses, sistemàticament em trobo que he de resoldre el mateix prejudici dels estudiants: quan es queixen que els costa molt començar a parlar en català, invariablement aporten com a argument contradictori que miren la televisió en català, que entenen tot el que se’ls diu, com si això els facultés per a l’expressió oral.

Evidentment, no diré que no hi ha cap relació entre la comprensió i l’expressió orals, però si un adult comença a parlar en la llengua que aprèn és perquè fa un esforç conscient superant la vergonya, la dificultat d’haver de buscar les paraules, la por al ridícul, la possibilitat d’equivocar-se.

És un esforç que ha de fer cadascú, però podem gestionar les eines adequades per ajudar-los a fer-lo:

  • explicar-los que el procés sol ser aquest en tots els estudiants de totes les llengües
  • explicar-los que nosaltres també hi hem passat
  • estar atents a la seva evolució i convidar-los a expressar-se quan estiguin preparats per fer-ho
  • utilitzar estratègies clares però poc invasives per animar-los a fer l’esforç
  • deixar-los clar que ho poden fer
  • detectar si tenen algun fre que els impedeix decidir-se a fer aquest esforç

Els adults no volen perdre el temps, i hem d’ajudar-los a assolir els objectius que s’han marcat. A classe es detecta que molts estudiants volen i no volen parlar: volen l’objectiu, però costa fer l’esforç que representa. De totes totes, però, crec, que els professors hem de ser estrictes en aquest punt.

 

Advertisements