“Cap a l’avaluació competencial en l’ensenyament-aprenentatge de llengües”

Flexibility_by_alice_lupa

Feia dies que tenia pendent mirar l’enregistrament de la conferència “Cap a l’avaluació competencial en l’ensenyament-aprenentatge de llengües”, d’Olga Esteve, dins la III Jornada d’Aprenentatge de Llengües: Entorns, Eines i Recursos Didàctics. Vaig conèixer l’Olga Esteve arran d’un curs en aprenentatge reflexiu a l’ICE de la UB i des de llavors no deixo de seguir-la, perquè em sembla una professional honesta, crítica, pencaire i coherent.

Podeu veure la conferència completa en aquest vídeo:

L’Olga Esteve explica que parla d’avaluació perquè marca com és l’ensenyament; per tant, si fem avaluació competencial, garantim que fem ensenyament competencial. En canvi, un ensenyament competencial pot desembocar en una avaluació tradicional.

Els punts que m’han interessat més d’aquesta conferència han estat els següents:

  • El vincle emocional entre la persona experta i l’alumne és un element central de l’ensenyament-aprenentatge.
  • Els professors es fan preguntes, i troben respostes en els companys, en la pràctica, però també en la teoria. Amb tot, no s’ha de començar per la teoria, sinó analitzant la pròpia pràctica (és a dir, la formació reflexiva és el camí per a la millora docent).
  • La llengua s’aprèn en tots els entorns, és impossible preveure què faran exactament els nostres alumnes amb la llengua que aprenen. Per tant, hem de dissenyar tasques potencialment reals, no podem aspirar a reproduir el món a classe; és molt més útil aprendre a utilitzar allò que ja se sap en diferents contextos.
  • Les tasques no han de ser reproduccions d’una situació (que no representen cap repte cognitiu), sinó resolució de situacions diverses en contextos diversos: el repte sempre ha d’estar per sobre de la capacitat actual de l’alumne.
  • La competència comunicativa és la suma de petites habilitats. És abstracta per la seva essència, però podem fer-la concreta.
  • No hem d’instruir (fer aplicar continguts) sinó capacitar (reutilitzar allò après per ser competent en qualsevol context).
  • La pregunta que s’ha de fer un professor no és Què he d’ensenyar? sinó Què han d’aprendre?
  • No es tracta d’ensenyar primer allò més senzill i després allò més complex, sinó de plantejar tasques adequades i donar les eines necessàries per resoldre-les.
  • Entre les ajudes que ha de donar el professor per resoldre la tasca (gramàtica, textos model), hi ha els criteris d’avaluació, perquè l’alumne ha de saber cap on va. Han de ser indicadors observables, marcar el nivell d’excel·lència i ser reutilitzables en les altres tasques del curs. Així, l’avaluació té dues funcions: avaluar i orientar.
  • És aconsellable que una tasca demani transformar un mateix text, és a dir, aplicar el mateix contingut a una exposició oral informal, una de formal, una presentació de diapositives, un bloc, un article, etc. D’aquesta manera, resoldre la tasca és reutilitzar allò que ja se sap en un context nou.

Totes aquestes indicacions tendeixen a millorar la capacitat comunicativa de l’estudiant perquè el fan més flexible davant qualsevol situació en què calgui utilitzar la llengua que aprèn. Crec que aquesta capacitat és especialment adequada en el context català, en el qual els estudiants necessiten seguretat, confiança i habilitat per aconseguir poder parlar en català.

 

 

Anuncis