Virtuts docents (I): la coherència

El docent de llengües estableix unes regles del joc a l’aula, i ho fa sabent què resulta més efectiu per a l’aprenentatge i tenint en compte les característiques individuals i del grup. Per tant, cal que segueixi amb coherència les decisions que ha pres i, sobretot, les que enuncia als estudiants:

Si quan es comença una activitat diem als alumnes que han d’anotar determinat contingut perquè després en parlarem, aquestes notes després s’han d’utilitzar. Si les notes tindran un ús només personal, cal que ho diguem abans de començar.

Si diem que valorarem una activitat amb nota, l’hem de valorar.

Si diem que després de l’activitat X farem la Y, cal fer-ho.

Si diem que utilitzarem un determinat codi de correcció, l’hem d’utilitzar.

Si diem que ens poden fer propostes, hem d’acceptar-les i integrar-les, si és possible. Si no ho és, expliquem per què.

Si diem que valorarem una activitat des d’uns paràmetres determinats, ho hem de fer.

Si no som coherents, els estudiants més motivats es desmotiven, aquells que no ho estaven continuen sense estar-ho, i les activitats perden sentit. En canvi, si els estudiants –especialment el adults– coneixen el funcionament i la finalitat de les activitats i les dinàmiques d’aprenentatge, les aprofiten i les personalitzen.

Advertisements