Zoom

Vaig aprendre aquesta activitat de la Carol Westerman. Aquest és un recurs que va molt bé per introduir un element sorprenent a classe i fer parlar els alumnes. Literalment, he vist com il·luminava la mirada de persones que durant la sessió no havien parlat en activitats d’expressió oral ni havien jugat gaire en jocs proposats.

Es tracta de posar els alumnes en semicercle, que tothom us pugui veure clarament. Després, obriu el conte Zoom, d’Istvan Banyai, i aneu fent preguntes sobre el que es veu a les il·lustracions (De quin color és…?, Quantes…?, On…?, Què és això?) i sobre el que els alumnes creuen que veuran a la pàgina següent (Deu ser un nen o una nena?, Són en una casa o en un pis?). Aquest conte està format exclusivament per imatges, que es van veient successivament amb un zoom cada cop més ampli. Cada pàgina nova és una sorpresa, i per això es manté la tensió de voler saber què vindrà després.

Podeu veure totes les pàgines del conte en aquest vídeo:

Com que no hi ha lletra, podem regular el que preguntem segons el nivell dels alumnes. Un altre avantatge clar és que si alguns alumnes utilitzen vocabulari desconegut per altres, la contextualització i la imatge ajuda a comprendre’l. Podem aturar-nos l’estona que calgui en una imatge, assenyalar-la, parlar-ne.

Si a classe sou molts i disposeu d’ordinador i canó de projecció, a més del vídeo anterior també podeu utilitzar aquest vídeo, en què les imatges es veuen de forma contínua. Simplement, atureu-lo on vulgueu fer preguntes:

Hi ha altres “zoom” tant en llibre com en vídeo:

Utilitzeu aquest recurs o altres de semblants? Ens ho expliqueu?

Advertisements