Estratègies d’aprenentatge

Aquests dies estic repassant Psicología para profesores de idiomas (traducció de 2008, Edinumen, col·lecció Cambridge didáctica de lenguas), un text que explica la motivació, la personalitat, el professor reflexiu, la importància del context de l’aprenentatge, i altres aspectes, des del punt de vista del constructivisme social. Del constructivisme social en pengen temes, teories i tècniques avui tan actuals com l’aprenentatge reflexiu, l’aprenentatge cooperatiu, l’afectivitat en l’aprenentatge o el tractament de l’error.

M’ha interessat molt llegir la teoria de Joan Rubin (1987!) sobre les estratègies d’aprenentatge. Partint de la constatació que l’aprenentatge d’una llengua no pot ser com el d’una altra matèria, a causa del component social i comunicatiu de les llengües, les estratègies no poden ser només dirigides a millorar el coneixement del sistema lingüístic. Segons l’autora, n’hi ha tres tipus:

Estratègies d’aprenentatge: són les que contrubueixen a desenvolupar el sistema lingüístic de la llengua meta. Es divideixen en:

  • Estratègies cognitives
  1. Clarificació/verificació: el que fa un aprenent per comprovar si ha entès bé una paraula o si ha entès bé una regla [en els primers estadis de l’aprenentatge, jo diria que la traducció és una estratègia d’aquest tipus].
  2. Conjectura: les hipòtesis que es fan sobre el funcionament de la llengua meta. Per aconseguir-ho cal tenir input, retenir-lo en major o menor mesura i saber-lo relacionar amb coneixements que ja es tenen.
  3. Raonament deductiu: l’ús del coneixement de les regles de la llengua per produir o comprendre la llengua meta.
  4. Pràctica: ús d’allò après per comunicar-se. És assaig, però també repetició.
  5. Memorització: ús d’estratègies mnemotècniques i d’emmagatzematge d’informació.
  6. Supervisió: observar els missatges propis i els que es reben, analitzar-los i trobar-hi els errors.
  • Estratègies metacognitives: planificació, autorregulació, establir prioritats, plantejament de metes.

Estratègies de comunicació: les que utilitza l’aprenent per mantenir la comunicació malgrat les dificultats que li provoca el poc domini de la llengua meta. Gràcies a aquestes estratègies pot augmentar la quantitat d’input lingüístic que rep, la qual cosa juga en favor del seu aprenentatge. Aquestes estratègies són especialment utilitzades pels qui aprenen la llengua en el context en què es parla. [Em temo que els que aprenen català en un context català no tenen oportunitat d’utilitzar aquesta estratègia: abans de necessitar-la ja se’ls han dirigit en castellà, o bé ja ho han fet ells. La conseqüència més negativa d’això és que l’aprenent perd l’oportunitat de tenir prou input en la llengua meta com per poder arribar a comunicar-s’hi algun dia.]

Estratègies socials: les activitats dirigides a augmentar el contacte amb parlants de la llengua meta, com iniciar converses en la llengua que s’aprèn, llegir llibres, veure la televisió, buscar persones amb qui parlar, escriure’s amb un amic, veure pel·lícules, etc.

En resum, els nostres estudiants poden utilitzar estratègies d’aprenentatge, però com que no reben prou input, no poden dur a terme les estratègies de comunicació i les d’aprenentatge han de treballar amb menys material d’entrada del que seria desitjable (i no parlo només de quantitat, sinó també de varietat, tan necessària per a l’aprenentatge). Queden les estratègies socials, que depenen totalment de la iniciativa dels estudiants. Arribem al cap del carrer: l’ús social del català és determinant també per a la qualitat de la llengua que s’aprèn a les aules.

Anuncis