Estudiants independents

Ahir entro a classe, una classe de nivell avançat. Els retorno els seus textos, com sempre, marcats segons un codi de correcció per tal que ells mateixos sàpiguen corregir els errors. Mentre vaig repartint els textos i corregint-los, i mentre repassen els errors de cadascú per parelles, es van aixecant per agafar el diccionari, alguns, agafen el mòbil i utilitzen l’aplicació de què vam parlar a classe, els altres.

Vaig estar molt satisfeta de veure que han pres aquesta actitud, perquè durant tot el curs, quan em demanaven com s’escrivia una paraula, on era l’error d’una altra, si aquesta porta accent o no, jo callava, anava a buscar el diccionari i els el donava, o bé els demanava si  tenien un telèfon intel·ligent. Anaven sorgint dubtes en relació amb les cerques al diccionari: volien trobar-hi paraules en plural o verbs conjugats; hem anat parlant de tot això. El mateix aprenentatge l’hem anat fent amb el llibret de conjugació de verbs.

Encara estic més contenta, però, perquè la raó per la qual jo no satisfeia els seus dubtes, que no és altra que aconseguir que quan estiguin sols sàpiguen com assegurar-se que allò que han escrit està bé, sembla que està arribant a bon port.

Estic convençuda que la feina última dels professors de llengua és crear usuaris independents, i aquest ha estat un gran pas.

Advertisements