Poesia a classe

Ahir a classe vam obrir el llibre per una pàgina on hi havia dos poemes. De seguida, abans de llegir-los, algú va dir: “És que la poesia no m’agrada, és difícil”. Els poemes eren de Martí i Pol,  vam sentir-los recitats, vam comentar si estaven ben recitats o no, i per què. Després, van córrer per la classe llibres de Guillem Viladot, Martí i Pol, Joan Maragall i Joan Margarit, en grups, els fullejaven i quan trobaven algun poema que els agradava, un membre del grup el llegia en veu alta per als altres. Aleshores, els comentaris eren “Ah, aquests sí, s’entenen bé. És que quan dius poesia, penses en una altra cosa”.

En els propers dies encara parlarem de poesia, tindrem ocasió de “desxifrar” alguns poemes menys realistes i més simbòlics, de recitar un poema, però dono valor al fet que l’entrada hagi estat agradable gràcies a aquests poetes. A més, com que van entendre els poemes a la primera, les paraules noves eren poques, i fàcilement comprensibles gràcies al context. També espero que la poesia es faci més amena gràcies als poemes musicats, recollits a Música de poetes.

Finalment, farem una lectura a classe dels poemes que hagin triat. Espero que en els propers dies descobreixin poetes catalans que els obrin una nova possibilitat d’accés a la llengua.

Advertisements