Sobres, targetes i ortografia

Ja vam dedicar una entrada al mètode Ortografia sense esforç. A les classes dels nivells intermedis i avançats sempre utilitzo tècniques de memòria visual, al costat de la deducció i aplicació de regles, perquè per a alguns alumnes és més útil la primera; per a altres, la segona, però per a la majoria l’idoni és una combinació de totes dues.

A classe fem la tècnica dels sobres, aquella d’escriure les paraules que has escrit malament en targetes i fer dictats per parelles, en què el company et diu una de les “teves” paraules i tu la lletreges (sí, com El gran dictat, que fa patxoca veure que sempre hi ha alumnes que treuen aquesta referència, quan els explico l’activitat). Si ho fas bé, la targeta se’n va cap al sobre de les ben dites; si no, cap al sobre de les que encara s’han de repassar. Cada text que escriuen se’ls retorna amb les paraules amb errades d’ortografia marcades amb un fluorescent, així:

DE de l’inici del curs els estudiants tenen la consigna de traslladar les paraules a paperets en cada nou text.

Solem dedicar els primers minuts de classe a fer aquesta activitat, s’allarga entre cinc i deu minuts.

Bé, no he començat a escriure aquesta entrada per explicar el mètode, sinó perquè aquest matí m’he trobat que les targetes que havien preparat alguns alumnes eren meravelles com aquesta (encara que haguem hagut de revisar alguna de les correccions):

Aquesta sol ser una activitat que els alumnes reben bé i fan de gust, independentment del caràcter artístic de les targetes que preparen…

Anuncis