Escriptura creativa col·laborativa

Avui he gaudit d’una sessió de formació a distància, a través de videoconferència, dins un cicle organitzat per Todoele. La Nieves Arribas treballa com a professora d’espanyol en una universitat italiana, i ens ha explicat com ha fet un curs d’escriptura creativa per a estudiants universitaris italians que estudien castellà, aprenents de segones generacions (fills d’immigrants hispanoparlants que ja han nascut a Itàlia) i immigrants adults, de nivell A2-B1.

El curs està organitzat en sessions de tres hores, una cada quinze dies. La primera sessió és molt important, perquè serveix per crear els grups que col·laboraran per escriure els textos del curs. En aquesta sessió es fan moltes activitats de trencar el gel i de coneixement mutu (en el document que ens ha proporcionat n’hi ha moltes). Com que la base del curs és l’aprenentatge col·laboratiu, és necessari que els membres dels grup tinguin nivells diferents de coneixement de la llengua escrita. La Nieves fa tants grups com alumnes de nivell més avançat hi ha, de manera que en queda un a cada grup.

Les sessions serveixen per fer exercicis d’ortografia i gramàtica, corregir els errors dels textos que s’han preparat durant els quinze dies anteriors i proposar un text per als quinze dies següents. A cada sessió els grups reben un pack que conté les lectures, teoria per aprofundir en la interpretació de les lectures, la proposta d’escriptura a partir de la lectura i, a partir de la segona sessió, un feed-back del professor sobre el text anterior (anàlisi dels errors més significatis, dels més repetits, etc.). Durant la quinzena següent, els alumnes es comuniquen presencialment o virtualment per elaborar el text, principalment a través dels espais que els posa a disposició la universitat: aula virtual, xat, etc. Aquest contacte amb els altres és un dels punts del curs que valoren més positivament. Duen el text que han preparat a la sessió següent i el presenten als companys.

El tipus d’exercicis que es fan són diversos, i ens ha comentat els dos que els alumnes han valorat més:

  1. Escenes d’un diàleg: cal triar un diàleg real i eliminar-hi tot allò que indiqui el temps, el context i l’espai en què es dóna. Els alumnes han de completar-lo amb els elements que ho indiquin, de manera que un mateix diàleg pot acabar situant-se al s. XIX, en països diferents, etc.
  2. Construcció d’un guió: a partir d’un text en prosa, el text creatiu consisteix a escriure’n un guió. A classe, la Nieves du diversos textos, es llegeixen i es vota el que els agrada més; tots els grups escriuen sobre el mateix text.

Aquests textos s’escriuren en grup. Per assegurar l’escriptura individual, la professora ha previst una activitat d’un tipus que anomena follow-up: posa a disposició dels estudiants una “caixa secreta”, en què deixen textos a partir dels quals estableixen un diàleg amb altres companys o amb la professora. Els textos s’han d’escriure posant-se en la pell d’un personatge conegut, com si fossis ell, i la persona que hi respon escriu al text anònim intentant construir, al costat del primer alumne, la identitat del personatge. La professora corregeix els textos i els torna a la caixa. Pensant en els alumnes més tímids o més vergonyosos amb l’error, aquests textos poden ser anònims. La Nieves ha reconegut que aquest recurs no ha estat tan sovintejat com creia en crear-lo, i ha comprovat ha estat a causa de no ser una activitat obligatòria. De tota manera, ens ha recomanat molt de fer-la, perquè anima a escriure estudiants que hi solen tenir reticència.

Tota la sessió m’ha semblat molt interessant, i aquesta última activitat m’ha semblat adequada per aconseguir que els estudiants escriguin sovint i regularment, tal com perseguíem amb el diari de lectura. Aquesta activitat pot ser una forma alternativa d’aconseguir el mateix objectiu, per a grups que ja han fet un diari.

Anuncis