Classes sense llibre?

Avui en dia sabem que per aprendre llengua cal fer activitats que impliquin habilitats lingüístiques i que desemboquin en un producte palpable (aquesta també és una recomanació de Zoltán Dörnyei com a tècnica de motivació), i ho anomenem tasca. També sabem que les tasques no poden ser prefabricades, sinó haver estat dissenyades fent una anàlisi del grup, de les seves necessitats, habilitats i preferències. Tot plegat demana molta feina de disseny per part dels professors, i a vegades el llibre de classe esdevé un maldecap, més que una ajuda, independentment de la seva qualitat, perquè és un conjunt tancat. Amb tot, els estudiants han gastat uns diners amb aquell material, i ens sentim obligats a utilitzar-lo al màxim.

Podríem prescindir del llibre de text en els cursos de llengües estrangeres, amb l’objectiu d’optimitzar les sessions, l’ensenyament i l’aprenentatge? Crec fermament que sí: un professor és un professional que coneix el repertori de materials disponibles –actualment, tant en paper com virtuals–, de manera que pot dissenyar les activitats adequades a un grup o a persones concretes sense necessitat d’haver d’elaborar totes les activitats. Això sí, continua sent necessari que abans de començar el curs faci una recerca exhaustiva de materials i activitats adequades al nivell segons el programa. Cal reconèixer, amb tot, una petita difiultat: tot i que el món digital facilita la recerca i agrupació de material, sovint hem de mantenir una doble via, digital i analògica, perquè no tots els estudiants tenen accés a Internet. De tota manera, podem fer-ho, i amb una qualitat altíssima si mantenim unes vies d’intercanvi fluïdes entre els professors.

Tinc un bon record d’un curs d’alemany: teníem un llibre amb explicacions gramaticals, exercicis i les solucions. Dedicàvem una primera part de la classe (sessions de dues hores) a comentar amb els companys les respostes dels exercicis que havíem fet a classe i exposar els dubtes, i la resta de la sessió es dedicava a veure vídeos, parlar i fer jocs que la professora ens preparava. No era precisament un exemple d’aprenentatge per tasques, però dedicàvem molt temps a l’acarament amb textos reals i sabíem on trobar, sempre que ho necessitéssim, les explicacions sobre gramàtica.

Anuncis