Qüestions pendents sobre llengua oral i alfabetització

El dia 6 de juliol de 2012 es va celebrar a Girona la jornada L’acolliment lingüístic: aprenentatge de la llengua i alfabetització?, de la qual ja vam comentar alguns aspectes. Divendres es van publicar la síntesi i conclusions de la jornada.

Durant tot un matí es va apuntar directament i de forma decidida cap a un dels àmbits de l’aprenentatge de la llengua per al qual necessitem més reflexions i solucions, i que per desgràcia han quedat massa desatesos: l’ensenyament de la llengua als alumnes adults poc o gens alfabetitzats; si aquesta llengua ha de ser oral, escrita o totes dues coses; quins són els mètodes disponibles per formar en llengua oral i lectoescriptura;  si els professors de llengua estem formats per atendre aquests alumnes; si podem atendre en una mateixa aula alumnes amb perfils d’alfabetització diversos…

D’entre les conclusions m’interessen especialment les següents:

  1. “[…] la demanda de formació lingüística per part de persones poc o gens alfabetitzades en la seva llengua arriba a totes les entitats.” Per tant, els professionals de totes les entitats hem de tenir els coneixements adequats per atendre l’ampli espectre d’alumnat que anomenem “no alfabetitzat”.
  2. “[…] cal iniciar el procés d’alfabetització paral·lelament a l’aprenentatge de la llengua oral.” Per tant, no és realista ni formar únicament en lectoescriptura ni únicament en llengua oral. El que és socialment responsable és oferir-los com a formació simultània.
  3. “Cal quantificar aproximadament el nombre d’hores de formació mínimes que necessita aquesta tipologia d’alumnat abans de poder afrontar amb èxit el nivell A1 del MECR.” No seria més lògic i efectiu que s’hi accedís un cop es tenen unes habilitats determinades, i no un cop s’han passat un mínim d’hores a l’aula?
  4. “[…] actualment tenim un ventall de materials d’aprenentatge que es pot considerar suficient per atendre persones poc o gens alfabetitzades en la seva llengua o alfabetitzades en llengües no romàniques.” El més important és que tinguem la formació per utilitzar aquests materials, no el fet que hi siguin, tot i que són necessaris.

Queda pensent una qüestió important: pel que es va dir durant la jornada, des del punt de vista didàctic i pedagògic cal que atenguem els alumnes alfabetitzats i els no alfabetitzats en aules separades. De tota manera, sembla que tot haurà de seguir com fins ara en localitats amb un volum d’alumnat no suficient per fer aquesta reforma. Mentrestant, el cas és que els professors han d’atendre tota mena d’alumnat en una mateixa aula, i que falta formació per fer-ho amb garanties per a tots els alumnes i suport logístic a aquesta activitat.

Anuncis