Què volem fer?
Vam començar un curs de nivell intermedi, un grup de 26 persones en què només dues no havien fet mai cap curs de català, amb 2 preguntes:
- Què necessito aprendre?
- Què m’agrada i no m’agrada fer per aprendre, tant dins com fora de classe?
Vaig deixar que ho pensessin sols uns minuts, i que ho parlessin en grup de tres o quatre persones durant una estona. Per últim, van compartir les seves impressions amb tot el grup i jo vaig prendre’n nota (la majoria de la classe estava d’acord en els punts següents):
1. Estar segur que pronuncio correctament, conversar amb més fluïdesa, sentir persones diferents parlant en català, enfrontar-me a parlar en públic (alerta: alguns deien que parlar en grup petit no era el mateix, que no se sentien forçats a fer-ho bé), saber que escric bé les paraules, pronoms, conjugacions verbals, accents, escriure amb més facilitat.
2. Parlar de temes d’actualitat i culturals, escriure textos a classe i a casa, fer exercicis amb cançons, fer activitats lúdiques (concursos, jocs, endevinalles, encreuats); fer exercicis a casa, aprendre frases fetes i vocabulari, saber quan cal corregir-se. L’única cosa que van comentar que no els agradava era començar una tasca pensant cadascú un contingut per posar-se d’acord amb tot el grup. Van dir que preferien partir d’un contingut concret: un text, una notícia…
Tinc aquest document al davant a l’hora de preparar les classes per a aquest curs, i em fa de guia per planificar les activitats de manera que s’ajustin al màxim a les peticions del grup. Aquesta activitat és menys rellevant fer-la amb estudiants que fan el seu primer curs, perquè encara els falta “experiència com a aprenents” i donen informació poc concreta. En aquests casos, prefereixo extreure aquesta informació de forma no explícita. Per contra, amb estudiants experimentats crec que val la pena fer-ho, perquè a nosaltres ens ajuda a anar al gra, i ells pensen sobre el seu aprenentatge i reben el missatge que els reconeixem com a part activa de l’ensenyament.
Deixeu un missatge
És una bona pràctica per orientar-se en la preparació de les classes, i tant! M’ha sorprès que l’alumnat reconegués que, en grups petits, no es veuen forçats a expressar-se oralment de forma correcta, ja que a les aules s’acostuma a utilitzar el grup petit per desenvolupar l’expressió oral i sembla que fer-ho de forma individual, davant de tot el grup, és una forma més ‘agressiva’ i per això, almenys jo, no l’utilitzo tant. Podries dir-me com plantejaràs aquest tema amb aquest grup? Gràcies per les teves reflexions i aportacions!
Hola, Llibertat! Jo també em vaig quedar força parada, i el primer que li vaig dir a l’estudiant que va expressar aquesta opinió és que no pot esperar que el vigilin, per fer-ho bé. A més, li vaig explicar que logísticament és complicat parlar sovint tot sol davant de tothom, perquè són 26 alumnes… Fins aquí, tinc resposta.
A partir d’aquí, no crec que haguem de prendre el paper de controladors i molt menys, de policies; al contrari, crec que hem d’afavorir la responsabilitat individual amb el propi aprenentatge. Per això, i t’ho dic per si et serveix d’alguna cosa, durant les activitats d’expressió oral en grup solc anar passejant per l’aula i fent les correccions que crec necessàries armada amb un bloc de notes adhesives, tot i que s’ha de dir que a alguns alumnes els cohibeix, i per això cal anar veient quan i a qui ho pots fer. També t’he de dir que a principi de curs acordo amb ells fins a quin punt volen ser corregits tant per part meva com per part dels companys, i com que sempre diuen que volen que els corregeixi, tinc aquesta carta…
I tu, com ho faries?
Gràcies pel comentari!
Hola de nou!
Jo també utilitzo el sistema de petits grups. Vaig passant pels grups, per si em volen fer alguna consulta, i a l’hora de corregir-los utilitzo diferents sistemes, segons el grup o l’alumne en qüestió. Així, de vegades els corregeixo en el mateix moment, tot i que això no m’acaba de fer el pes, perquè, i estic pensant sobretot en cursos d’acolliment, els pot trencar el ritme del discurs i, segons com, els pot fer passar una mica de vergonya, per això és important conèixer l’alumnat. Per minimitzar l’impacte de la correcció encara més, insisteixo moltíssim en què el fet d’equivocar-se és molt positiu en el procés d’aprenentatge de llengües.
La majoria de vegades, però, quan passo pels grups prenc nota dels errors i, un cop feta l’activitat d’expressió oral, entre tots, busquem la forma correcta de dir-ho, presentant les equivocacions com a generals i sense personificar.
Per altra banda, en els cursos de nivell Intermedi, per preparar la part oral de la prova, també els proposo de fer intervencions individuals, que prèviament es preparen a casa, i la veritat és que sempre accepten de fer-ho, malgrat la ‘por escènica’.
Trobo molt encertat que al principi de curs negocieu el grau de correcció. Crec que és una idea que posaré en pràctica!
També està bé avisar: “Aniré passant i fent comentaris” o “Avui no passaré”. Així hi ha un temps perquè cadascú es trobi bé amb l’expressió oral, tant els que volen ser corregits d’aquesta manera com els que no.
Gràcies pel comentari, i fins aviat!
Elisabet