El paper de la comprensió oral en un curs de principiants

Un dia vaig sentir que una professora li deia a una altra “Aquest alumne no pot aprovar, no ha après res: encara no diu res en català”. L’alumne en qüestió havia passat encara no les seves primeres 45 hores en un curs de català, i s’estava jutjant únicament la seva capacitat per expressar-se sense tenir en compte si des que havia començat el curs havia millorat la comprensió. Si aquest fos el cas, potser hauria estat adequat que continués al curs següent. Sovint tenim a classe de primer curs persones que han entrat en contacte amb el català des de fa molt, i que ja tenen moltes habilitats adquirides, i cometem l’error de convertir les seves capacitats en un barem per a tota la resta d’estudiants.

Fa un dies vaig trobar aquest article a la xarxa, en una pàgina que és plena d’articles sobre l’anglès com a segona llengua. Explica, des del punt de vista del mètode naturalista, les quatre fases de l’aprenentatge d’una llengua estrangera. Aquí hi ha un bon resum del contingut de l’article.

M’interessa especialment el que s’explica en aquest article sobre la primera fase de l’aprenentatge, anomenada “preproducció”. Aquesta fase pot allargar-se, segons l’estudiant, des de les primeres 10 hores fins als 6 mesos d’exposició a la llengua. En aquesta fase, l’estudiant:

  1. Respondrà amb recursos no verbals les preguntes que se li dirigeixin (per això Asher ha anomenat aquesta fase “Període silenciós“), tals com triar un objecte, marcar una opció, respondre físicament a un estímul, etc. Per això, el mètode anomenat “Resposta física total“, també desenvolupat per Asher, està lligat al mètode natural.
  2. Necessita escoltar molt per sentir-se segur abans no se li demani de parlar.
  3. Té un vocabulari d’unes 500 paraules, que pot comprendre però no necessàriament utilitzar.
  4. Necessita el suport de recursos que no siguin verbals per poder entendre el que se li diu.

Per tant, segona aquest mètode l’avaluació de les capacitats receptives és necessària en els nivells de principiants, i hauria de tenir tant o més pes que l’avaluació d’exercicis d’expressió oral i expressió escrita. D’altra banda, algú que mostra capacitat de comprensió, sobretot oral, potser no hauria de ser en un curs de principiants absoluts.

Advertisements