Imatges mentals

Per inspirar l’inici d’una activitat d’expressió oral podem utilitzar un vídeo (ja sigui una notícia, un reportatge, una sèrie, una cançó…), un text (que també pot ser variadíssim) o bé una imatge mental. Aquest va ser el contingut del taller de la María Ramírez Aúz dins el congrés que es va celebrar a la Universitat de Nebrija. En qualsevol dels tres casos, no es tracta d’il·lustrar l’activitat, sinó de donar temps a tots els qui hi intervindran per què hi puguin fer una aportació personal.

Per cert, abans de continuar, recordem que aquest és un dels principis de l’aprenentatge reflexiu: abans de fer una reflexió en grup, donar uns minuts a cadascú per “refrescar” allò que té a dir sobre el tema proposat. Si no ho fem, potser només parlarà aquell més xerraire, o qui ja hagi pensat sobre la qüestió, i la reflexió final no contindrà aportacions de tots els membres del grup.

La tallerista ens va fer fer algunes activitats que posaven en pràctica la imatge mental com a inici de l’activitat:

1. Els meus llocs preferits: demaneu als estudiants que tanquin els ulls. Digueu-los que pensin en el lloc preferit de casa seva i aneu fent-los preguntes perquè concretin la imatge (Què hi ha a les parets?, Per on entra la llum?, Quins mobles veus?, etc.). Repetiu l’operació pensant en un lloc que els agradi de la seva ciutat i en un lloc on han estat de visita, d’excursió o de vacances. Tot seguit, demaneu-los que s’aixequin i caminin per l’aula. Quan digueu prou han d’explicar-se aquests tres llocs amb el company que tinguin més a prop.

2. Llegiu un text i, després, feu preguntes que no necessàriament s’han explicitat en el text, sinó que depenen de la imatge que s’han fet com a lectors. En el nostre cas, ens va llegir el text sobre un noi molt enamorat que pensava en la seva enamorada, i després ens va preguntar com anava vestit, quin caràcter tenia, com era la noia…

Ja no vam tenir més temps, però ens va explicar que també es podien utilitzar les imatges mentals per a l’ortografia (escriure la paraula a l’esquena del company, i que aquest digui si és correcte), amb pronunciació, etc.

Aquest recurs ha estat desenvolupat per Jane Arnold, coneguda especialment pel seu treball en afectivitat en l’aprenentatge de llengües.

Em va semblar una idea interessant per diversificar les activitats i fer que siguin al màxim d’útils també per als estudiants que són més visuals o intrapersonals que no pas auditius o logicomatemàtics, tal com ens explica Howard Gardner amb la teoria de les intel·ligències múltiples.

Advertisements