Sinònims i vocabulari

Al I Congreso Internacionals Nebrija en Lingüística Aplicada a la Enseñanza de Lenguas, del qual ja hem fet alguna reflexió, la professora   M. Luisa Regueiro va presentar una comunicació sobre la sinonímia com a via d’accés al lèxic. M’interessa molt aquesta qüestió, perquè costa que els estudiants ampliïn el vocabulari quan ja tenen una base prou àmplia per anar fent.

La presentació no proposava activitats per a l’aula, sinó que feia la reflexió que l’afirmació tan repetida que els sinònims exactes no existeixen ha privat l’ensenyament de llengües d’un mètode d’accés necessari per a l’adquisió del lèxic: l’analogia. És més: adquirir una nova paraula, deia, té molt a veure amb buscar-li un sinònim (procés que penso que moltes vegades se substitueix per la recerca d’una traducció, cosa que encara no sé ben bé si és bona o dolenta). Explicava que fins i tot alguns autors han arribat a dir que l’aprenentatge de sinònims genera sobrecàrrega mental.

Pensant en les possibles aplicacions a l’aula d’aquestes reflexions, diria que tal com en els nivells de principiants utilitzem imatges per ajudar a adquirir vocabulari, i ho fem per l’evident caràcter referencial que tenen i a partir de jocs com el bingo, el memori o el dòmino, quan hem d’ensenyar vocabulari que no correspon a cap realitat palpable, en nivells avançats, podem fer-ho a partir de sinònims. Imagineu-vos un dòmino d’adjectius sinònims per descriure persones, un memori amb adjectius cromàtics sinònims (tipus esgrogueït-groc)…

Continuarem pensant-hi.

 

 

Anuncis