Vocabulari i pronunciació amb Jing
Fa unes setmanes em va arribar la notícia d’una eina que no coneixia: Jing. La persona que ens la va mostrar, Mònica Miró, l’utilitzava per corregir exercicis d’expressió escrita als alumnes, perquè permet fer un vídeo amb la imatge de la pantalla de l’ordinador i la veu que vagis gravant a través d’un micro.
Aquests dies l’estic provant amb els alumnes que comencen a aprendre català, fent presentacions de diapositives que després llegeixo. Ho faig amb una doble intenció: d’una banda, que puguin repassar al seu ritme el vocabulari que hem vist a classe; de l’altra, que fermin de mica en mica la pronunciació en català, un aspecte que crea moltes inseguretats en els estudiants debutants. Crec que si saben com pronunciar les paraules que van aprenent, el moment en què se sentin segurs per parlar català al carrer pot arribar més d’hora.
Deixo aquí l’enllaç a alguns d’aquests vídeos, per si us poden fer servei i perquè feu els comentaris que cregueu convenients:
Jo sí que coneixia l’eina Jing (m’és molt útil per fer captures de pantalla, per exemple), però no havia pensat en aquest ús que proposes. I m’agrada! M’atreveixo, però, a fer-hi algun comentari. En els nivells inicials penso que molts errors fonètics (especialment en alumnes castellanoparlants) provenen del fet que pronuncien les grafies que llegeixen i, de mica en mica, això es va “enquistant” en la seva pronúncia (penso per exemple en la pronúncia de les vocals àtones). Potser s’evitaria una mica aquest problema si en els vídeos no hi hagués el text escrit, sinó que els alumnes actuessin simplement com a repetició d’un model oral. Potser s’hi podria posar imatges al·lusives. Què en penses?
D’altra banda, m’agradaria que, si és possible, expliquessis més concretament com revisa l’expressió escrita la Mònica Miró usant aquest programa. Gràcies!
És un tema molt interessant, aquest. Vaig pensar d’utilitzar tant la imatge com el text escrit pensant a arribar a tots els estudiants, tant si necessiten text escrit com si no. Crec que alguns necessiten saber com s’escriuen les paraules que aprenen (jo mateixa seria una d’aquestes), i per això he optat per oferir tant el recurs visual com l’escrit. De cara als que es fixen “massa” en l’ortografia de les paraules i en fan dependre la pronúncia, crec positiu que reconeguin que hi ha algunes diferències entre l’escriptura i la pronúncia, i que puguin tenir accés a l’escriptura de cara a ser més autònoms. També cal tenir en compte que aquests vídeos els tenen després de la classe on s’ha vist el contingut en qüestió, per la qual cosa ja saben el significat de les expressions i les han dit unes… 50 vegades a classe! Tot i això, els vídeos de preguntes sobre dades personals millorarien si hi hagués una imatge; l’hi afegiré.
Per fer les revisions de l’expressió escrita, la M. Miró ens va ensenyar un vídeo on es veia el text d’un alumne revisat amb control de canvis. Sobre la imatge, ella anava explicant a l’estudiant què li havia semblat el text i li anava comentant les correccions. Ens deia, i em sembla encertadíssim, que era molt més ràpida i eficaç una correcció d’aquesta mena que no pas feta per escrit (el text formava part d’un curs a distància).
Moltes gràcies pel comentari!