Formació de professors de llengües estrangeres: vasos comunicants

Aquest cap de setmana la Núria P., la Pilar C. i jo mateixa hem estat al I Congreso Internacional Nebrija en Lingüística Aplicada a la Enseñanza de Lenguas. Hi hem anat a presentar un pòster sobre la nostra experiència amb el diari de lectura al CNL de Barcelona, però també hem pogut aprofitar la gran quantitat de comunicacions sobre ensenyament i aprenentatge de LE que incloïen els quatre programes del congrés. Abans de parlar del contingut dels programes, en propers apunts, voldria comentar el fet que fossin quatre: un per als professors d’anglès, un altre per als de francès, un altre per als d’alemany i un altre per als d’espanyol.

Quan vam arribar ens van preguntar de quina d’aquestes llengües érem, i vam contestar que de cap i que si no podíem anar a qualsevol comunicació en qualsevol llengua. Ens van dir que sí, però ja es veia que no ho tenien previst, més que res perquè els horaris dels diversos programes no sempre coincidien i perquè no eren tots en un sol quadre, sinó en quatre documents, la qual cosa feia molt incòmode consultar totes les comunicacions paral·leles que hi havia en una franja i poder triar la que t’interessava més. És clar que hi havia comunicacions molt particulars de la llengua en qüestió, però la majoria eren absolutament transversals: focus on form, tècniques d’ensenyament del lèxic, la promoció de les imatges mentals a l’aula, usos de les eines 2.0, tècniques de formació del professorat, habilitats que es desenvolupen en explicar un conte en una LE…

Vam comentar aquesta qüestió amb l’organització i ens van dir que havíem estat els primers assistents a dir-ho, i que creien que la majoria de gent era al congrés per anar a les comunicacions en la llengua que ensenyaven. En aquest punt hem de recordar que el lema del congrés era “En camino hacia el plurilingüismo“. Pel que fa a la formació com a professors de LE, creia que tots sabíem que podem aprofitar perfectament l’experiència d’un professor d’italià, txec, japonès o de qualsevol altra llengua, encara que necessitem modificar-la per a les nostres classes. Pel que fa a la formació com a la persona multilingüe que pretenc ser, em va sorprendre que no s’hagués previst que algú que ensenya francès pugui estar interessat en la investigació d’un professor d’anglès, i que fins i tot potser pot entendre aquesta llengua.

Justament avui m’ha arribat el programa del XXI Encuentro práctico de profesores de ELE en Barcelona, on crec que es pot constatar novament que els continguts d’aquesta formació són extensibles a professors de totes les llengües, i no només als d’ELE, tal com s’indica en el títol.

En el futur m’agradaria que la formació de professors en concebés de forma més unitària, i que la paraula plurilingüisme sigui alguna cosa més que una moda.

Advertisements